SEGUEIX NÚVOL INTERIOR A LES XARXES SOCIALS

divendres, 27 de novembre del 2020

Quart capítol d'Atzucac: TU

 




Us presentem el quart capítol de la sèrie.

Ens fa molta il·lusió presentar-vos aquesta història, la història de Tadi i Ben. I ho fem de la mà de Càritas. Des d'aquí agraeixo a l'equip de campanyes i sensibilització (Marta, Itziar) les seves aportacions i la sintonia que hem tingut a l'hora de crear un material que provoqués i obrís espai interior en els infants de 5 a 10 anys. Gràcies!

En aquest capítol presentem el paisatge interior de l'alteritat, l'ajuda mútua. Sentir la vulnerabilitat de l'altre em posa en camí, al seu costat. Junts podem crear una petita comunitat on la solidaritat flueix, es fa vida, més enllà de les necessitats materials que hi puguin haver (i que poden ser molt reals i desempoderar la vida de les persones). Ens sentim units els uns als altres i llavors sí, podem mirar junts un mateix horitzó. 

Moltes realitats, molts rostres del nostre món esdevenen invisibles als nostres ulls. Com Ben,  jeuen a terra i passen desapercebuts, lluny de la nostra mirada. Fer-los visibles, incorporar l'altre a la meva vida és apostar per iniciar un camí al qual no podem renunciar: el comunitari.

Com sempre, ATZUCAC presenta un paisatge, una història que ens pot servir de mirall, un espai on perdre'ns en cada detall, per ser-hi i descobrir qui és el TU.

Infants, si voleu podeu caminar amb Tadi i Ben! Endavant!

GUIA DIDÀCTICA DEL CAPÍTOL (cliqueu)

AVALUACIÓ-RESSÒ




dissabte, 21 de novembre del 2020

Creix: caminem al costat dels infants i joves.

 


Creixes quan tot sol, descobreixes el món.

Quan tu ets els motor que atura o encén la vida.

Creixes quan espontàniament, obres cada esclat, cada flor

quan escrius el valor de cada passa i tot pren color, color de natura.

Creixes quan veus ens cada gota d'aigua, el gran oceà,

i en la immensitat del mar, cada ésser humà.

Creixes quan trenques els murs de la boira i l'egoisme,

i dibuixes, amb fragilitat, cada flor que trobes a cada instant.

Creixes quan ets el protagonista, la protagonista d'allò que dones als altres.

Llavors tot avança, sense deixar de mirar enrere per si cal donar la mà.

Creixes quan voles com un ocell, lliure, que escolta el clam del món.

Creixes quan et sents arrelat a la terra, als silencis i a les paraules donades

i ets conscient que potser hauries d'estimar més.

Creixes quan mirant el cel, vius a la terra,  quan cada estel és un anhel,

quan de la foscor, no en fas por, en fas repte.

Llavors esclata amb goig el teu nom i ressona cada lletra, plena, compartida,  

i ets... per sobre de tot ets...

Qui tu vols ser.


(Dedicat a totes les educadores, educadors i a totes les famílies. Gràcies)




divendres, 13 de novembre del 2020

Intimior: anar a les profunditats per saber acompanyar el món

 


Agustí d'Hipona utilitza INTIMIOR per parlar d'allò més profund que la meva pròpia identitat. Hi ha una zona verge, inexplorada... a la zona abissal de la nostra ànima. Aquest zona de la geografia del fons marí es fa present entre els 4000 i els 6000 metres de profunditat.

Som i vivim en aquest oceà, molts cops desconegut per nosaltres. Com diu Otto Scharmer, tenim una bretxa espiritual que hem de salvar. Hem de reconnectar-nos amb nosaltres mateixos. Sentir, escoltar la consonància i dissonància natural, essencial del que som. Com proposa Julia Kristeva, l'experiència interior és permetre's la major autenticitat amb els propis desitjos i poder nombrar-los perquè siguin compartits. Per això, cal escoltar-se.

Necessitem convertir el fons fred, mancat de receptivitat, en un ecosistema on la vida rebroti, on el silenci ens parli i des d'on siguem capaços de mirar la superfície, i saber acompanyar els naufragis del nostre món, injustament abandonat. 

Bon viatge exploradors i exploradores interiors!


En menys de dos dies, la tripulació d'OPEN ARMS ha realitzat tres rescats. A bord porten més de 250 supervivents i 6 cadàvers, víctimes d'un tràgic naufragi. (Metges sense fronteres, 12-11-2020)

I el món s´ho mira de lluny.


divendres, 6 de novembre del 2020

25 setmanes acompanyant-vos...

 


Avui fem memòria del que hem compartit al llarg de tots aquests mesos. Tot va començar enmig d'un confinament  que ens deixava a tots fora de joc. Allà, va néixer aquest humil projecte... Al llarg de cada dissabte, de cada setmana, hem obert paisatges interiors per on transitar, per on descobrir nous camins. Ser avui un explorador/a vol dir, com diu la frase de H. Rosa que apareix al final del vídeo, que creiem fermament una forma d'estar en el món on l'escolta i la connexió amb un mateix/a i amb els altres reneixi i ens transformi. Ho necessitem.

Això ens esperona a seguir fent present la paraula, la imatge, els revolts de la vida, la fragilitat que ens enforteix, els viaranys ombrívols que ens porten a espais per restar i contemplar... Seguirem.

Recordeu que ens podeu seguir a Twitter, Instagram i al canal del Youtube Núvol interior.

La setmana entrant és moment de celebració. De totes les 25 videoreflexions, us demano que esculliu aquella que us agrada més, que connecta amb la vostra experiència.  Les tornarem a difondre al llarg de la setmana per les xarxes. Com podeu fer-ho (a partir del dissabte al matí)?

1. Podeu escriure un comentari a les xarxes i dir quina videoreflexió voleu tornar a difondre. 

2. Pots escriure'm un correu (això si tens més temps)... dir quina vols i per quina raó, per què has connectat amb ella. Recollirem els vostres comentaris i així, igual que en l'estrena del videoclip Desperta, farem comunitat. Envieu-ho a oriolmar@gmail.com .

Si tenim un grup de respostes, entre totes... sortejarem un regal:

UNA VIDEOREFLEXIÓ FETA A LA TEVA MIDA...

 

Espero les vostres propostes, comentaris. Celebrem-ho, junts!