Vincles nº 46: Aposta per la vida

 

Ens diu Josep A. Català a HISTÒRIA DE LA VIDA:

Si el temps no avancés sempre cap endavant...

Si l'univers no progressés constantment cap al desordre...

Si la relació entre partícules i forces fos lleugerament diferent...

Si la distància entre la terra i el sol no fos l'adequada...

Si no hagués arribat aigua extraterrestre...

Si la terra no hagués patit el xoc catastròfic pel qual es va crear la lluna...

Si el carboni i l'atmosfera no regulessin la temperatura planetària...

Si els volcans no haguessin omplert l'atmosfera primitiva de metà...

Si el nostre planeta no tingués camp magnètic...

Si no s'haguessin produït extincions massives, com la dels dinosaures...

ELS HUMANS NO EXISTIRÍEM.

Mirant tota aquesta planificació, estratègia de la pròpia vida per créixer, avançar..., no se't desperta un sentiment d'agraïment profund per tant?

Existim per adonar-nos del que tenim a les mans? Com fem córrer aquesta Vida, regalada?

És temps de Pasqua. És temps de Vida.

Vincles nº 45: Els camins de la seda

 

La Ruta de de la seda és en essència, un conjunt de recorreguts terrestres i marítims que connectaven l'Extrem Orient amb Europa i el Mar Mediterrani. Es coneix amb el nom d'un únic producte però n'hi havia d'altres: es compartien avenços tècnics, persones, idees, creences... Des d'Orient, per exemple, van arribar a Europa el paper, els números aràbics, la pólvora. Per Àsia Central es va expandir el budisme i a Xina van arribar productes de la Transcaucàsia com el vi... el  Cristianisme o l'Islam. 

Aquestes són paraules de l'escriptora Eva Tobalina, autora de ELS CAMINS DE LA SEDA. LA HISTÒRIA DE LA TROBADA ENTRE ORIENT I OCCIDENT.

Us imagineu si recuperéssim les rutes que ens poden enfortir mútuament? No crear arancels... sinó buscar ponts reals per fer una humanitat més forta, perquè és més enriquidora, amb més sinèrgies potencials. Rutes, camins, viaranys... PR, GR, ascensions, és igual... el més important és trobar una nova cartografia humana. Ser per poder dir som.

I tu, ets vas comunicant? 

VINCLES nº44: PASQUA

 

El far de l'Oberalppass, situat a 2.046 metres d'altitud als Alps suïssos, és una instal·lació simbòlica i turística que commemora el naixement del riu Rin. Aquest far és una rèplica del que es trobava a l'entrada del port de Rotterdam, al delta del Rin, i serveix per establir un vincle visual i conceptual entre l'origen i la desembocadura d'aquest important riu europeu.

Està en plena muntanya. Desubicat? La llum no pot restar amagada, mai. Ens recorda que allà on anem, allà on restem amb els altres, hi ha un OBERALPASS. I que la llum arribi a tot arreu! Aquest és el senzill missatge de la Pasqua. La vida comença al naixement del Rin (quants naixements refan la nostra vida diària) i acaba al mar, allà on ens donem a doll...

Deixa que la llum esclati, i després segueix estimant... MOLT BONA PASQUA EXPLORADORS I EXPLORADORES INTERIORS.

Vincles nº 43: Esperem?

 

Les esglésies estan orientades d'est a oest, amb l'altar a l'extrem est.  Tot i així, és habitual trobar-ne algunes lleugerament desviades de la línia d'est a oest. L'explicació més popular és que aquests edificis es construïen de manera que estiguessin alineats amb la sortida del sol el dia de la festa del patró. 

Les pintures i els vitralls reflecteixen aquesta preferència d'orientació cap a l'est. Els finestrals i les obres pictòriques de l'extrem oriental mostren escenes esperançadores i inspiradores, mentre que les de l'extrem occidental se centren  en la mort o el Judici final.

Rebre la llum de l'esperança...

Avui, esperar, ens costa. Només validem les contrapartides, allò que ens beneficia i de forma ràpida. Ens perdem l'esperar, de debó: mans buides per rebre, acollir quelcom més gran amb temps d'obertura, contemplant... I sí, només ho rebem, esperant, passivament.

Ens posem a l'extrem oriental de les nostres vides... i restem allà, inspirant un Vida que arriba.

Bon Dissabte sant que ens portarà a la llum de la Pasqua. Cuideu-vos molt.