Vincles nº47: PAPAM, caminem...

 

Des de divendres a la nit fins dissabte, més de 1300 persones hem caminat, donat suport a les rutes... per fer possible la 48ª PAPAM (Pujada a peu a Montserrat) de La Salle Catalunya. Caminar... per enfortir qui som junts, què ens uneix i com volem donar-nos als altres. Tot un estil de vida. Els qui heu caminat de nit sabeu ben bé el rerefons d'aquesta dada històrica que ens convida a MIRAR MÉS ENLLÀ:

Els romans col·locaven pedres de marbre blanc als carrers perquè reflectissin la llum de la lluna i les torxes durant la nit. D’aquesta manera, els vianants podien veure millor on trepitjaven en una ciutat on no hi havia fanals com ara. Així que eren com una mena d’"ulls de gat" antics!

Una llegenda diu que aquestes pedres brillaven soles a la nit, com si tinguessin màgia o llum pròpia, i que protegien els habitants de mals esperits quan tornaven a casa. Es creia que era un senyal que els déus vetllaven per la ciutat.

Viure mirant més enllà, sabent que la moreneta ens acompanya... Gràcies a tots i totes per la PAPAM!

Vincles nº 46: Aposta per la vida

 

Ens diu Josep A. Català a HISTÒRIA DE LA VIDA:

Si el temps no avancés sempre cap endavant...

Si l'univers no progressés constantment cap al desordre...

Si la relació entre partícules i forces fos lleugerament diferent...

Si la distància entre la terra i el sol no fos l'adequada...

Si no hagués arribat aigua extraterrestre...

Si la terra no hagués patit el xoc catastròfic pel qual es va crear la lluna...

Si el carboni i l'atmosfera no regulessin la temperatura planetària...

Si els volcans no haguessin omplert l'atmosfera primitiva de metà...

Si el nostre planeta no tingués camp magnètic...

Si no s'haguessin produït extincions massives, com la dels dinosaures...

ELS HUMANS NO EXISTIRÍEM.

Mirant tota aquesta planificació, estratègia de la pròpia vida per créixer, avançar..., no se't desperta un sentiment d'agraïment profund per tant?

Existim per adonar-nos del que tenim a les mans? Com fem córrer aquesta Vida, regalada?

És temps de Pasqua. És temps de Vida.

Vincles nº 45: Els camins de la seda

 

La Ruta de de la seda és en essència, un conjunt de recorreguts terrestres i marítims que connectaven l'Extrem Orient amb Europa i el Mar Mediterrani. Es coneix amb el nom d'un únic producte però n'hi havia d'altres: es compartien avenços tècnics, persones, idees, creences... Des d'Orient, per exemple, van arribar a Europa el paper, els números aràbics, la pólvora. Per Àsia Central es va expandir el budisme i a Xina van arribar productes de la Transcaucàsia com el vi... el  Cristianisme o l'Islam. 

Aquestes són paraules de l'escriptora Eva Tobalina, autora de ELS CAMINS DE LA SEDA. LA HISTÒRIA DE LA TROBADA ENTRE ORIENT I OCCIDENT.

Us imagineu si recuperéssim les rutes que ens poden enfortir mútuament? No crear arancels... sinó buscar ponts reals per fer una humanitat més forta, perquè és més enriquidora, amb més sinèrgies potencials. Rutes, camins, viaranys... PR, GR, ascensions, és igual... el més important és trobar una nova cartografia humana. Ser per poder dir som.

I tu, ets vas comunicant? 

VINCLES nº44: PASQUA

 

El far de l'Oberalppass, situat a 2.046 metres d'altitud als Alps suïssos, és una instal·lació simbòlica i turística que commemora el naixement del riu Rin. Aquest far és una rèplica del que es trobava a l'entrada del port de Rotterdam, al delta del Rin, i serveix per establir un vincle visual i conceptual entre l'origen i la desembocadura d'aquest important riu europeu.

Està en plena muntanya. Desubicat? La llum no pot restar amagada, mai. Ens recorda que allà on anem, allà on restem amb els altres, hi ha un OBERALPASS. I que la llum arribi a tot arreu! Aquest és el senzill missatge de la Pasqua. La vida comença al naixement del Rin (quants naixements refan la nostra vida diària) i acaba al mar, allà on ens donem a doll...

Deixa que la llum esclati, i després segueix estimant... MOLT BONA PASQUA EXPLORADORS I EXPLORADORES INTERIORS.

Vincles nº 43: Esperem?

 

Les esglésies estan orientades d'est a oest, amb l'altar a l'extrem est.  Tot i així, és habitual trobar-ne algunes lleugerament desviades de la línia d'est a oest. L'explicació més popular és que aquests edificis es construïen de manera que estiguessin alineats amb la sortida del sol el dia de la festa del patró. 

Les pintures i els vitralls reflecteixen aquesta preferència d'orientació cap a l'est. Els finestrals i les obres pictòriques de l'extrem oriental mostren escenes esperançadores i inspiradores, mentre que les de l'extrem occidental se centren  en la mort o el Judici final.

Rebre la llum de l'esperança...

Avui, esperar, ens costa. Només validem les contrapartides, allò que ens beneficia i de forma ràpida. Ens perdem l'esperar, de debó: mans buides per rebre, acollir quelcom més gran amb temps d'obertura, contemplant... I sí, només ho rebem, esperant, passivament.

Ens posem a l'extrem oriental de les nostres vides... i restem allà, inspirant un Vida que arriba.

Bon Dissabte sant que ens portarà a la llum de la Pasqua. Cuideu-vos molt. 

Vincles nº42: resistència...

 

El hopepunk és un corrent narratiu (especialment en literatura i ficció especulativa) que es caracteritza per defensar l’esperança com un acte radical i revolucionari. El hopepunk aposta per històries en què, tot i un món dur o injust, els personatges lluiten per fer el bé, no es rendeixen i trien estimar, cuidar i resistir.

És l’antítesi del grimdark, que presenta mons foscos i cínics on tothom mira només per si mateix.

Un exemple és la gran escriptora Ursula K. Le Guin amb la seva obra Els desposseïts: Shevek, un científic d’un món anarquista (Anarres), lluita per trencar l’aïllament entre planetes i compartir el seu coneixement amb tothom —no per fama o poder, sinó per crear ponts i transformar societats.

Avui divendres sant, és bo que mirem la creu del món...i alhora la nostra lluita per presevar la vida. Cara i creu que van lligades. 

Un altra recomanació: El clan de les Barbies. (Antía Yáñez, escriptora gallega). Tres dones lluiten contra la precarietat laboral, la discriminació i l'explotació... Cuideu-vos molt. 

Vincles nº 41: un espai poètic

El Petit Príncep (el protagonista del gran llibre de Saint-Exupéry) s’adona que, tot i que hi ha moltes flors semblants, la seva flor és única perquè ell l’ha regat, protegit amb un campanar de vidre, i li ha fet companyia. Això és una manera de dir que l’ha domesticada, encara que ell no ho digui amb aquesta paraula. Ell diu:

"És el temps que has perdut per la teva rosa el que fa que la teva rosa sigui tan important."

Diu Santiago Beruete, escriptor, filòsof i antropòleg espanyol especialitzat en el pensament ecològic, l’educació i la relació entre l’ésser humà i la natura: un jardí només mereix aquest nom si a l'entrar, el cor del visitant comença a bategar amb força, els seus sentits emprenen el vol i hi neix la poesia...

I tu, cuides el teu jardí? Quin és el teu jardí? Tens espais on la poesia neix, aflora, transforma la teva vida?

Bon dijous sant: recordem avui la solidaritat, l'horitzontalitat, la cura personal dels uns vers els altres.

 

VINCLES nº41: Els camins del món...

 

Deia Goethe (poeta): Em vaig acostumar a viure pels camins. I ho va fer abans del seu viatge a Itàlia. I a avançar amunt i avall com un missatger entre la plana i la muntanya.  El jove poeta que només pot apaivagar la falma del seu foc interior en la pols dels camins serà anomenat pels seus amics: WANDERER. Seria una combinació entre el viatger clàssic a la recerca de les meravelles del món i l'errant, lliure de tot límit. 

No tenir amarres:  gaudir del que contemplo, del que rebo...i fer del viatge lloc de trobada amb altres. Fer del camí un itinerari per cercar, sense tancar la vida... deixar-la oberta.

Ser missatgers... d'una esperança que potser s'escriu en aquests viaranys? D' una pau que altres ens han contagiat? D'una alegria que ha nascut d'un sopar compartit?

D'on venim... i on anem?

Ser missatger/a, fer de pont, escoltar, rebre. El punt d'inici o el punt final és anecdòtic. Tot és una oportunitat per emprendre camí. Bon dimecres!

VINCLES nº40: Cap a la Vida...

 

Avui sabem que les abelles volen centenars de metres en línia recta cap a i des de l'aigua, cosa que constitueix un feble senyal al cel que ens porta fins a l'element aqüatic. Deixar-nos portar per allò que ens dona vida, en costa... perquè la mirada la tenim esviaxada. Estar atents, oberts i fer de la "passivitat" de qui descobreix, per sorpresa, quelcom nou és una forma de viure transformadora... un canvi interior important. 

Quan una abella et molesti, arribi a tu... mira cap a on es dirigeix. Després, mira cap a on vas, quins són els teus passos. I recorda l'aigua simbolitza la Vida.

Quina Vida omple la teva persona?

Molt bona Setmana Santa. Aquests dies tindreu un vincle cada dia, fins al Dilluns de Pasqua.

Cuida't molt. 

VINCLES 39: els últims segons...

 

Avui sabem que l’edat de l’univers (fa 13.800 milions d'anys) és tan gran que, si la comprimíssim en un sol dia terrestre, la nostra existència com a espècie humana s’hauria produït només en els últims segons d’aquest dia...

Impressiona, oi?

És lògic pensar que potser hi ha altres formes de vida que existeixen des de fa molts eons, molt abans de la nostra aparició.

La vida és immensa, inabastable, més enllà de tot... En som realment conscients?

Som grans, cridats a donar... però petits pel que ens envolta (cridats a ser humils, agraïts), oi?

Tenim temps en la nostra vida de sentir aquesta crida?

Que tinguis molt bona setmana en totes les activitats que tinguis entre mans. Cuida't molt.

VINCLES nº 38: La profunditat d'un toll...

 

Potser algun cop, caminant pel bosc, t’has trobat amb un toll d’aigua.
Avui dia, ens costa molt deixar que el que veiem, el que ens arriba del món i dels altres, ens interpel·li. Volem ser actius, però ens costa ser passius, entenent per passivitat el fet de deixar que allò que ens arriba pels sentits ens toqui el cor.

El fotògraf Brian Podoslky retrata el món a través del que veu en els reflexos dels tolls, un art que ell anomena puddleography (literalment, “tollgrafia”). Defensa que els tolls ens ofereixen una finestra a altres dimensions.

I tu, com vas de tollgrafia? O potser prefereixes dir-ne detallgrafia? En allò petit, hi ha tot un món obert i immens... Descobreix-lo.
Bon cap de setmana!