VINCLES nº41: Els camins del món...

 

Deia Goethe (poeta): Em vaig acostumar a viure pels camins. I ho va fer abans del seu viatge a Itàlia. I a avançar amunt i avall com un missatger entre la plana i la muntanya.  El jove poeta que només pot apaivagar la falma del seu foc interior en la pols dels camins serà anomenat pels seus amics: WANDERER. Seria una combinació entre el viatger clàssic a la recerca de les meravelles del món i l'errant, lliure de tot límit. 

No tenir amarres:  gaudir del que contemplo, del que rebo...i fer del viatge lloc de trobada amb altres. Fer del camí un itinerari per cercar, sense tancar la vida... deixar-la oberta.

Ser missatgers... d'una esperança que potser s'escriu en aquests viaranys? D' una pau que altres ens han contagiat? D'una alegria que ha nascut d'un sopar compartit?

D'on venim... i on anem?

Ser missatger/a, fer de pont, escoltar, rebre. El punt d'inici o el punt final és anecdòtic. Tot és una oportunitat per emprendre camí. Bon dimecres!