Sinapsi comunitària: el descobriment personal que ens obre a un nou espai vital

 

Agafant la imatge de la sinapsi neuronal, tot allò que tenim entre mans i vivim pot posar-se en contacte amb el món.

Ens cal fer un itinerari personal, a través d'un dels grans absents del nostre moment: el temps. A través del paisatge del temps ancorat, del temps narrat i del temps vivenciat podem descobrir que s'obre un nou espai de presència i ressonància interior.

I llavors, podem passar del jo al nosaltres. I aquest nosaltres pot tenir una cartografia vital ben diferent.

La cultura podrà lligar-se amb la vida, l'educació amb l'art, la cuina amb l'acció per la justícia, un dret centrat en l'acompanyament personal, l'astronomia lligada a l'origen de la vida...

Tot connectat en bé del que necessitem (en plural), com a comunitat.

Neix el MAPA CREATIU DE VINCLES (CLICA). Un teixit que ens ha de marcar ara i aquí.

Comencem?

En breu us plasmaré el meu mapa. Un supòsit que neix de dins, trenca barreres i ens posa els uns al costat dels altres. Tu hauràs de trobar el teu.

Bon Nadal!