Dic en l'article a la revista VIURE EN FAMÍLIA, que l'entorn social no ens ajuda asuscitar en els infants un temps personal i comunitari que obri espais interiors. L'escriptor de l'illa del tresor, Robert L. Stevenson, diu en una divertida obra (Travels with a donkey): El que és jo, no viatjo per anar enlloc, sinó per anar-me'n. Viatjo pel viatge. Ser capaços de badar pels viaranys (senders per ser). Deixem que els infants viatgin, sense filtres: descobrint que s'obre un espai de vincles davant seu, des d'una nova cartografia de les relacions, de la Vida connectada...?
Aquest és l'esperit d'aquest article. Quan el pugui penjar a drive, us posaré aquí l'enllaç per llegir-lo i endinsar-te en el concepte d'axitopia. Un mapa que cal redescobrir!
Gaudiu-lo. Si voleu que en parlem, escriviu-me a: oriolmar@gmail.com. Gràcies!
