Us oferim, de forma íntegre, l'entrevista que vam gravar aquest mes de setembre amb en Josep Ma Mallarach i que forma part de l'espai EN QUIN MOT VIVIM. Una conversa on posem en joc tres paraules: natura, espiritualitat, conservació i on cadascuna d'elles vol construir món, ajudar-nos a aixamplar la nostra vida comunitària, compartida. Gaudiu-ne i deixeu el vostre ressò, interrogants que us ressonin.
LA PODEU TROBAR al canal Youtube de Núvol interior.
Recordeu que En quin mot vivim ofereix una conversa mensual amb persones d'àmbits diversos. Gràcies per ser-hi!
El món es revela a aquell que viatja a peu (Werner
Herzog, director de cinema Alemany)
A vegades tenim la sensació que
no tenim temps i que no estem on volem estar. Molts cops no sabem descansar en
nosaltres mateixos i ens sentim més fora que dins…
No vivim només de temps… o en tot
cas el temps és el que ens ofereix ara i aquí l’oportunitat de descobrir i descobrir-nos:
temps ancorat a través del silenci; temps narrat, portats per la imaginació i
temps de donació: descobrir el do de compartir…
Dins d’aquest temps, ara si,
podem reivindicar una espiritualitat de l’espai, del viatge, del laberint, de
la recerca, de l’tinerari... Un espai on deixar petjada. Diu Cioran, que si
esgotem la nostra realitat passant el temps, serem només un personatge. No ens
haurem atrevit a posar-nos en camí, a ser homes i dones de destí…
Tenim necessitat d’espai (ens ho
recorda profèticament) Adolphe Gesché. Cal reivindicar l’espiritualitat de l’oikos.
Per exemple: l’amor és lloc, Oikos (casa). Escalfor i llar. Entre certs
cabalistes jueus, la paraula lloc figurava com un dels noms de Déu. Les
religions ens recorden la força de viure a fons, aixamplant, encarnant la
nostra vida… i la metàfora del camí així ho expressa: els 4 camins per l’alliberació
de l’hinduisme, el camí dividit en vuit que mena a la pau i la felicitat del budisme,
el concepte de halacà del judaisme que significa originàriament la
manera d’anar pel camí, en l’islam: dels cinc pilars, el pelegrinatge és el
cinquè i últim, i a la Bíblia, Jesús diu que Jo soc el camí, la veritat i la
vida. CAMÍ.
La paraula ethos (d’aquí ha
nascut posteriorment la paraula ètica) té con a sentit primer estança habitual,
i d’aquí com a sentit segon, derivat: hàbit, costum, conducta.
La persona és un ésser ètic
perquè és un ésser de llar, d’estança... Som cosmos, som casa.
Cada mot, cada gest, cada
pensament pot ser avui un nou mapa, que relligui mots, vincli persones formant
comunitats i enllaci camins humans… que potser estaven molt allunyats.
Quan ens trobem davant d’una
posta de sol, davant d’un paisatge bell… diem: ara sí que em sento agraït, em
sento bé, connectat... La natura ens recorda que podem anar més enllà, i axí
retrobar-nos amb nosaltres mateixos i els altres.
L’espiritualitat de l’oikos ens
resitua, ens orienta dins d’una cartografia nova… Un GPS interior compartit.
Recorda que cada dia tens un mot,
un núvol interior a les xarxes (twitter i Instagram) que desplega espai, Oikos.
Desitjo que cada núvol aixampli
la teva vida! Bon viatge!