Paraula oberta (2): Amb els peus dels qui caminen de Cesk Freixas

 

Deixem que la paraula obri clarianes...

Avui, un plaer escoltar el vol de les paraules que ens regala en Cesk Freixas. Gràcies pel teu compromís i el teu bon fer. Un regal poder escoltar-te.

Aquí teniu el text de la videoreflexió d'avui...

Recordeu que en una setmana estrenem el videoclip PREN ALÈ, DESPERTA i tindreu una primícia: l'inici de la novel·la Filgies del mal, els diaris de la llibertat.

Bona setmana! Cuideu-vos molt en aquests dies incerts. Nosaltres hi serem per fer-nos costat, per cercar, per retrobar-nos.

Gràcies a tots i totes. 

Hem trobat paisatges nous al costat de casa i ens hem reconegut en les formes inconegudes de l'alegria. Fugir-li a la pressa ha resultat ser tan senzill com deixar que ens avancés, i quedar-nos quiets ha sigut la millor forma de destrossar els peatges del temps. Hem mirat enrere per comprendre l'altura del penya-segat d'on veníem, i notem encara la sensació d'aquella caiguda, amb tota la gravetat de la llei i el moment.

Per escombrar del present la brossa de la història només tenim els records i la memòria, un rostre de mirada rude que desafia les vacil·lacions del poder, de tacte suau com la poesia, com la pell d'un préssec vell, que acarona i perfuma les mans des de la naturalesa de les coses que són perquè sí, senzilles i complexes alhora, que fan rodar el món tots els dies sense saber-ne ben bé el motiu, amb la mateixa ombra que ens impedeix saber amb tota la certesa quina és l'espurna que li permet a un cor bategar.

Paraula oberta: Plugim d'Esteve Miralles

 

Comencem una nova secció que durant diferents setmanes ens presentarà paraules veus literàries diferents. Avui us presentem el poema PLUGIM del llibre ULLS AL BOSC (2019) de l'escriptor Esteve Miralles Torner. Li agraeixo la bona disposició en deixar que les seves paraules s'obrin camí entre tots i totes que ens seguiu cada setmana i feu camí mirant endins, passejant pels racons del nostre cor... Gràcies Esteve per la teva sensibilitat.

Avui no calen més paraules, deixem que la pluja ens amari i ens desvetlli totes les petjades que hem caminat i les que encara han d'obrir camí...

PLUGIM

 Tots aquests arbres que voregen la riera.

Tota aquesta aigua que desfila interminable.

I aquesta pluja que s’aterra sense pausa.

 

Tot aquest temps que he caminat sense aturar-me.

Aquests clotets que he anat fendint damunt la sorra,

la sorra xopa en què he gravat aquestes línies

fetes de punts desconnectats però inseparables,

traços sinuosos com perfils d’unes figures

que sols el temps sabrà comprendre íntegrament

quan, amb paciència,

aquest plugim tenaç i amable

faci com cal quan cal i on cal

 

la feina neta. 

Gaudiu-ne!

Les properes setmanes...

-El 17 d'octubre, seguirem amb PARAULA OBERTA i presentarem un text de Cesc Freixas.

-El 24 d'octubre presentarem el VIDEOCLIP de la cançó DESPERTA que forma part de la novel·la Filgies del mal, els diaris de la llibertat. En motiu d'aquesta estrena, tindreu l'oportunitat de llegir l'inici d'aquest text encara inèdit (un fragment del primer capítol).

-L'últim dissabte del mes, nou capítol d'ATZUCAC: Escoltaaaa

Cuideu-vos molt!

Canvi d'agulles: per quina via circula la nostra vida?

 

Nishana mira el tren de la seva vida espantada, sense rumb.

Cada tren que veia era un tram, una etapa.

Cada tren era un somni aconseguit,

O una batalla perduda.

Nishana no podia baixar d’aquell tren en marxa...

El canvi d’agulla per un tren significa prendre un altre camí, apropar-se o allunyar-se, reemprendre o escurçar...Nosaltres, cadascú, canvia de via a cada segon, aprenem del canvis i busquem la millor manera de circular pel nostre món quotidià.

La vida és aprenentatge. Veure el paisatge per la finestreta, veure les persones, els seus rostres, com em miren... Veure altres trens que lents o ràpids avancen. Veure trens parats, absolutament parats, desconcertats...

I jo sempre atent, per si he de baixar a la propera andana, o no, he de seguir més enllà, perquè jo NO VIATJO SOL. Aprenc i  Aprenem junts, i per aprendre quin és el següent canvi d’agulla.. que he de fer?

Bon viatge!

Segon capítol d'ATZUCAC: Al meu costat

Us presentem, de la mà de l'ASSOCIACIÓ TEMPS, un nou capítol d'aquesta microsèrie que vol plantejar espais vitals per on passejar-nos. A partir d'aquí, descobrir, viure, interrogar-se, sentir. Tot un seguit d'actituds que ens interpel·len i que ens connecten amb el nostre interior més profund, personal i comunitari.

Avui plantegem el tema de la pèrdua, encarnat en l'experiència d'en Pau. Ell fa una setmana que ha perdut la seva àvia amb qui tenia una relació molt especial. Des de la pèrdua fins a l'acceptació hi ha tot un camí a fer. El capítol vol acompanyar tot aquest procés. Com sempre, i aquest és el sentit de la GUIA DIDÀCTICA, obrim el tema i plantegem una primera reflexió general. Però pensem que ja té sentit. Aquest aspecte de la pèrdua, poques vegades en parlem en família o dins les aules, a les tutories. Fem-ho, i si aquest material us és útil tindrà llavors tot el sentit del món.

Agrair a l'ASSOCIACIÓ TEMPS l'estima, la proximitat i la seva experiència que han estat presents des del primer moment que es van animar a col·laborar en aquest projecte. Gràcies Carmina per tot el suport. Us convidem a entrar a la seva web i veure els recursos que us ofereixen per acompanyar el dol dins els centres educatius. No dubteu en contactar amb ells.

Associació TEMPS

Res més, us deixem amb el capítol. Infants que esteu a punt de veure'l, educadores, educadors, mares i pares... deixeu-nos el vostres comentaris o suggeriments a  oriolmar@gmail.com . Esperem tenir retroacció (feedback) vostre!

Teniu aquí  l'accés a LA GUIA DIDÀCTICA:

GUIA DIDÀCTICA

AVALUACIÓ-RESSÒ

Recordeu que al canal de Youtube NÚVOL INTERIOR teniu tot el material visual.

Estem presents a Twitter i Instagram (nuvolinterior).

US ACOMPANYEM... i com diuen en Pau i les seves amistats: PENSA I PREGUNTA'T, sempre.

Adéu!

I a finals d'octubre, un tercer capítol que posarà sobre la taula els sentit d'escoltar-nos de veritat i acollir-nos...