divendres, 6 de novembre del 2020

25 setmanes acompanyant-vos...

 


Avui fem memòria del que hem compartit al llarg de tots aquests mesos. Tot va començar enmig d'un confinament  que ens deixava a tots fora de joc. Allà, va néixer aquest humil projecte... Al llarg de cada dissabte, de cada setmana, hem obert paisatges interiors per on transitar, per on descobrir nous camins. Ser avui un explorador/a vol dir, com diu la frase de H. Rosa que apareix al final del vídeo, que creiem fermament una forma d'estar en el món on l'escolta i la connexió amb un mateix/a i amb els altres reneixi i ens transformi. Ho necessitem.

Això ens esperona a seguir fent present la paraula, la imatge, els revolts de la vida, la fragilitat que ens enforteix, els viaranys ombrívols que ens porten a espais per restar i contemplar... Seguirem.

Recordeu que ens podeu seguir a Twitter, Instagram i al canal del Youtube Núvol interior.

La setmana entrant és moment de celebració. De totes les 25 videoreflexions, us demano que esculliu aquella que us agrada més, que connecta amb la vostra experiència.  Les tornarem a difondre al llarg de la setmana per les xarxes. Com podeu fer-ho (a partir del dissabte al matí)?

1. Podeu escriure un comentari a les xarxes i dir quina videoreflexió voleu tornar a difondre. 

2. Pots escriure'm un correu (això si tens més temps)... dir quina vols i per quina raó, per què has connectat amb ella. Recollirem els vostres comentaris i així, igual que en l'estrena del videoclip Desperta, farem comunitat. Envieu-ho a oriolmar@gmail.com .

Si tenim un grup de respostes, entre totes... sortejarem un regal:

UNA VIDEOREFLEXIÓ FETA A LA TEVA MIDA...

 

Espero les vostres propostes, comentaris. Celebrem-ho, junts!



divendres, 30 d’octubre del 2020

Tercer capítol d'Atzucac: ESCOLTAAA

 


Ha arribat el dia.

Ja teniu aquí el tercer capítol de la sèrie. Us presentem una mirada a l'experiència d'escoltar... Deixeu que us posi la introducció que trobareu a la Guia didàctica, tota una declaració d'intencions del capítol.

Famílies, educadores, educadores compartiu amb els infants aquest espai. Que explorin.

Us presentem un capítol dedicat a l’escolta. Com diu Teresa García Valenzuela, a l’article publicat a la revista Viure en família (gener-febrer 2019), escoltar ja és per si mateix, no requereix res, escoltar és un acte revelador i transformador en si mateix. Experimentes espai que atén al que sorgeix, collage de pensaments, imatges, sensacions, emocions... Escoltar és una pràctica d’amor i respecte per la integritat i la potencialitat pròpies i alienes. Escoltar allò que escolta en mi no és cap joc de paraules, ÉS UN ACTE DE COMUNIÓ AMB LA VIDA.

Per cert, amb aquest capítol fa 25 dissabtes que us acompanyem. 25 paisatges interiors... Potser dissabte vinent, ho haurem de celebrar. Gràcies!


Baixeu-vos aquí el material: GUIA DIDÀCTICA (ESCOLTAAA)

AVALUACIÓ-RESSÒ





divendres, 23 d’octubre del 2020

Així comença Filgies del mal, els diaris de la llibertat: un camí interior sense retorn







Aquí us presento un projecte ambiciós, encara inèdit, amb ganes de poder difondre'l i que arribi a les persones... a cadascú de vosaltres que llegiu aquest text. Un text literari que està dins d'un projecte més ampli que porta per títol PROJECTE SII (un dia us en parlaré). En la infografia de dalt hi teniu la sinopsi.
Una aventura interior protagonitzada per dos joves: James i Kristinne en una remota illa, prop d'Escòcia.
Deixeu-vos seduir per l'inici de la història... però abans agrair-vos la vostra participació avui en aquesta petita comunitat (presentació de Pren alè). Ens calen moments on aportem, on deixem ressonar la vida, ara que sembla que tot es tanca i se'ns demana recuperar un esperit comunitari de veritat... Ens cal recomençar i ens cal donar molt (agrair a educadores, metges tot el seu esforç per tenir cura de les persones, més que mai). Hi hem de ser tots i totes, també els més petits, els més abandonats, els que queden al marge del camí, els silenciats... Fem presents totes les persones que han patit la malaltia, ingressats a hospitals, pèrdua de familiars i amics, situacions econòmiques que desestructuren... La Covid ho ha deixat tot al descobert i hem de retrobar el sentit de tot, allò essencial: LES PERSONES.
Despertem, junts, amb la música!
Fugim d'una societat que respira la frase amb la qual comença la novel·la: UN PETÓ EM VA ROBAR LA VIDA.
Aqui teniu el link per llegir aquestes primeres pàgines: DINOU PRIMERES PÀGINES
M'agradaria poder-vos transmetre tota la història, on cançons com PREN ALÈ neixen del propi text...Un text que parla per si sol, perquè és el reflex del que podem viure... o potser ja vivim: un retorn a  nosaltres mateixos.
Gràcies per compartir l'estrena del videoclip. Gràcies!
I gaudiu de la lectura. Us agrairia que m'envieu comentaris sobre la cançó, sobre la història (oriolmar@gmail.com). Hem obert un feed-back... jo estic receptiu a totes les vostres propostes.
Quin somni teníem oi Horacio... fer un espectacle on música, textos, cançons i vida es fusionin. El creem?  Fem que una performance obri camí i ens ajudi a ressonar per dins?

Aquí estic. Quan vulgueu. Mentrestant, cada dissabte seguirem obrint clarianes. Acompanyant.










 

diumenge, 18 d’octubre del 2020

Estrena de la cançó PREN ALÈ DESPERTA: divendres 23 d'octubre, a les 20.30 h. EN DIRECTE pel canal YOUTUBE Núvol interior.

 



Us convidem a la presentació del tema musical PREN ALÈ, DESPERTA, el proper divendres 23 d'octubre a les 20.30h.

Farem l'estrena en directe i podrem participar en el xat. Farem petita comunitat i despertarem, fent presents a moltes persones que viuen en el silenci ofegat i la dificultat d'aquest moment. Ens tindrem a tots i totes presents. La cançó forma part del projecte literari Fílgies del mal, els diaris de la llibertat. Sembla ahir que al estudis Sentir de Barcelona ens juntàvem bona gent, bons músics i el gust per fer de fusters de la paraula... Crec que avui té tot el sentit del món donar vida a aquesta cançó. La seva lletra neix dins el diari de James Glowing, un dels protagonistes de la història Fílgies del mal, els diaris de la llibertat. En una dictadura de l'any 2050, una tecnocràcia que controla l'ànima de les persones, s'obre un dels camins interiors més apassionants que es puguin viure... L'inici de la història ben bé podia ser dels nostres temps, on la pandèmia ha deixat al descobert totes les bretxes humanes que hem de recosir entre tots. Pren alè, desperta és el crit del protagonista, on es reivindica que la Vida és dins nostre i ningú ens la pot segrestar...

Jo, Oriol Martín, només reinterpreto el text però sense cap protagonisme. Només faig d'altaveu. El veritable protagonista és el camí que James farà, malgrat tot, connectant amb allò més autèntic... El seu cor. No seran poques les dificultats, però no hi ha una altra via: retorn a casa, retorn a la nostra ànima.

Gaudiu de la seva música i de la seva lletra. Avui vull fer present molts rostres de persones que sota la pandèmia, per salut o per circumstàncies socioeconòmiques molt dures, viuen el desarrelament i l'ofegament. Valgui aquesta cançó per reivindicar un món de les persones. Sense protagonismes.

Així comença aquesta història...

Un petó em va robar la vida.

Aquella nit, uns ulls intimidatoris em declararien culpable. Recordo perfectament tots els detalls d'aquell moment. Sí. Intentaré, com em demanen no només relatar els fets sinó como els vaig viure. Gràcies Senyoria. Eren les dotze de la nit. Una nit difícil d’oblidar. Es preparava una d'aquelles tempestes on el cel quedava encapotat i plovia a bots i barrals. A la nostra terra costa de fer-se fosc, i la llum sembla que encara vulgui fer-se ben present aquelles hores. Tenia la taula plena de papers, com sempre. La comptabilitat s'havia de portar al dia. Uns "folders" desordenats s'escampaven per sobre la taula d'un despatx ja antic que els meus pares havien heretat; llibres de lectura religiosa sobre la taula i llibretes que el pare col·leccionava.

La dictadura ens feia arribar material tecnològic de primera mà per notificar les dades de producció. Utilitzàvem el Banc-1, un processador que enviava dades automàtiques diàriament. Casa nostra no havia variat gens el seu funcionament des que els alfurs havien arribat al poder. Ells només ens controlaven pel que ells volien, però aquell olor d'humitat i a casa de poble impregnava cada paret i cada estança. Jo era un noi de vint-i-tres anys massa sensible per viure en la solitud d'una granja, tot allò era massa angoixós. Massa preguntes sense resposta. Aquella imposició política i econòmica m'encotillava per tot arreu. Era un número, només un treballador sense rostre. LIBERECO, llibertat, sempre, sempre.

Després de la projecció tindreu un petit regal, un tast de l'inici de la novel·la.

Gràcies a tots els qui seguiu el canal. GRÀCIES Clàudia, Àngel, Horacio, Lluís per aportar la vostra música, els vostres instruments, tota la vostra sensibilitat... Sense vosaltres, aquesta cançó no existiria.

Gràcies. Gràcies.


Vincles nº 46: Aposta per la vida

  Ens diu Josep A. Català a HISTÒRIA DE LA VIDA : Si el temps no avancés sempre cap endavant... Si l'univers no progressés constantment...