Intimior: anar a les profunditats per saber acompanyar el món

 

Agustí d'Hipona utilitza INTIMIOR per parlar d'allò més profund que la meva pròpia identitat. Hi ha una zona verge, inexplorada... a la zona abissal de la nostra ànima. Aquest zona de la geografia del fons marí es fa present entre els 4000 i els 6000 metres de profunditat.

Som i vivim en aquest oceà, molts cops desconegut per nosaltres. Com diu Otto Scharmer, tenim una bretxa espiritual que hem de salvar. Hem de reconnectar-nos amb nosaltres mateixos. Sentir, escoltar la consonància i dissonància natural, essencial del que som. Com proposa Julia Kristeva, l'experiència interior és permetre's la major autenticitat amb els propis desitjos i poder nombrar-los perquè siguin compartits. Per això, cal escoltar-se.

Necessitem convertir el fons fred, mancat de receptivitat, en un ecosistema on la vida rebroti, on el silenci ens parli i des d'on siguem capaços de mirar la superfície, i saber acompanyar els naufragis del nostre món, injustament abandonat. 

Bon viatge exploradors i exploradores interiors!

En menys de dos dies, la tripulació d'OPEN ARMS ha realitzat tres rescats. A bord porten més de 250 supervivents i 6 cadàvers, víctimes d'un tràgic naufragi. (Metges sense fronteres, 12-11-2020)

I el món s´ho mira de lluny.

25 setmanes acompanyant-vos...

 

Avui fem memòria del que hem compartit al llarg de tots aquests mesos. Tot va començar enmig d'un confinament  que ens deixava a tots fora de joc. Allà, va néixer aquest humil projecte... Al llarg de cada dissabte, de cada setmana, hem obert paisatges interiors per on transitar, per on descobrir nous camins. Ser avui un explorador/a vol dir, com diu la frase de H. Rosa que apareix al final del vídeo, que creiem fermament una forma d'estar en el món on l'escolta i la connexió amb un mateix/a i amb els altres reneixi i ens transformi. Ho necessitem.

Això ens esperona a seguir fent present la paraula, la imatge, els revolts de la vida, la fragilitat que ens enforteix, els viaranys ombrívols que ens porten a espais per restar i contemplar... Seguirem.

Recordeu que ens podeu seguir a Twitter, Instagram i al canal del Youtube Núvol interior.

La setmana entrant és moment de celebració. De totes les 25 videoreflexions, us demano que esculliu aquella que us agrada més, que connecta amb la vostra experiència.  Les tornarem a difondre al llarg de la setmana per les xarxes. Com podeu fer-ho (a partir del dissabte al matí)?

1. Podeu escriure un comentari a les xarxes i dir quina videoreflexió voleu tornar a difondre. 

2. Pots escriure'm un correu (això si tens més temps)... dir quina vols i per quina raó, per què has connectat amb ella. Recollirem els vostres comentaris i així, igual que en l'estrena del videoclip Desperta, farem comunitat. Envieu-ho a oriolmar@gmail.com .

Si tenim un grup de respostes, entre totes... sortejarem un regal:

UNA VIDEOREFLEXIÓ FETA A LA TEVA MIDA...

 

Espero les vostres propostes, comentaris. Celebrem-ho, junts!

Tercer capítol d'Atzucac: ESCOLTAAA

 

Ha arribat el dia.

Ja teniu aquí el tercer capítol de la sèrie. Us presentem una mirada a l'experiència d'escoltar... Deixeu que us posi la introducció que trobareu a la Guia didàctica, tota una declaració d'intencions del capítol.

Famílies, educadores, educadores compartiu amb els infants aquest espai. Que explorin.

Us presentem un capítol dedicat a l’escolta. Com diu Teresa García Valenzuela, a l’article publicat a la revista Viure en família (gener-febrer 2019), escoltar ja és per si mateix, no requereix res, escoltar és un acte revelador i transformador en si mateix. Experimentes espai que atén al que sorgeix, collage de pensaments, imatges, sensacions, emocions... Escoltar és una pràctica d’amor i respecte per la integritat i la potencialitat pròpies i alienes. Escoltar allò que escolta en mi no és cap joc de paraules, ÉS UN ACTE DE COMUNIÓ AMB LA VIDA.

Per cert, amb aquest capítol fa 25 dissabtes que us acompanyem. 25 paisatges interiors... Potser dissabte vinent, ho haurem de celebrar. Gràcies!

Baixeu-vos aquí el material: GUIA DIDÀCTICA (ESCOLTAAA)

AVALUACIÓ-RESSÒ

Així comença Filgies del mal, els diaris de la llibertat: un camí interior sense retorn

Aquí us presento un projecte ambiciós, encara inèdit, amb ganes de poder difondre'l i que arribi a les persones... a cadascú de vosaltres que llegiu aquest text. Un text literari que està dins d'un projecte més ampli que porta per títol PROJECTE SII (un dia us en parlaré). En la infografia de dalt hi teniu la sinopsi.

Una aventura interior protagonitzada per dos joves: James i Kristinne en una remota illa, prop d'Escòcia.

Deixeu-vos seduir per l'inici de la història... però abans agrair-vos la vostra participació avui en aquesta petita comunitat (presentació de Pren alè). Ens calen moments on aportem, on deixem ressonar la vida, ara que sembla que tot es tanca i se'ns demana recuperar un esperit comunitari de veritat... Ens cal recomençar i ens cal donar molt (agrair a educadores, metges tot el seu esforç per tenir cura de les persones, més que mai). Hi hem de ser tots i totes, també els més petits, els més abandonats, els que queden al marge del camí, els silenciats... Fem presents totes les persones que han patit la malaltia, ingressats a hospitals, pèrdua de familiars i amics, situacions econòmiques que desestructuren... La Covid ho ha deixat tot al descobert i hem de retrobar el sentit de tot, allò essencial: LES PERSONES.

Despertem, junts, amb la música!

Fugim d'una societat que respira la frase amb la qual comença la novel·la: UN PETÓ EM VA ROBAR LA VIDA.

Aqui teniu el link per llegir aquestes primeres pàgines: DINOU PRIMERES PÀGINES

M'agradaria poder-vos transmetre tota la història, on cançons com PREN ALÈ neixen del propi text...Un text que parla per si sol, perquè és el reflex del que podem viure... o potser ja vivim: un retorn a  nosaltres mateixos.

Gràcies per compartir l'estrena del videoclip. Gràcies!

I gaudiu de la lectura. Us agrairia que m'envieu comentaris sobre la cançó, sobre la història (oriolmar@gmail.com). Hem obert un feed-back... jo estic receptiu a totes les vostres propostes.

Quin somni teníem oi Horacio... fer un espectacle on música, textos, cançons i vida es fusionin. El creem?  Fem que una performance obri camí i ens ajudi a ressonar per dins?

Aquí estic. Quan vulgueu. Mentrestant, cada dissabte seguirem obrint clarianes. Acompanyant.