30 de gener: TAULA RODONA "LA NARRATIVA DEL SENTIT". No hi falteu.

 

Us convidem a la taula rodona que recopila els cinc primers capítols de la sèrie (el dia 30 de gener arribarà el sisè). És un bon moment per reflexionar junts amb les entitats i persones que heu fet costat  al projecte. Poc a poc hem anat fent sinèrgies i hem tirat endavant una idea que vol aportar nous espais interiors en un moment on cal acompanyar els infants de forma especial. 

Us proposem un diàleg a partir de l'esperit de la sèrie i on abordarem la pregunta: La narrativa del sentit, crear espais interiors on explorar i submergir-s'hi, quina raó de ser té? Què aportem? Com acompanyem els infants des d'aquí, més enllà de l'educació en valors? 

Gràcies Ana, Laura, Carmina, Ricard, Josep, Marta per participar-hi i com un calidoscopi, aportar la vostra visió en aquesta narrativa, relats de vida, paisatges que ens transformen i no ens deixen indiferents.

El dia 30 de gener, a les 19h, ens trobem a la plataforma Zoom. Si esteu interessats en participar-hi AQUÍ TENIU L'ENLLAÇ. No hi falteu. 

Moltes gràcies, exploradores i exploradors interiors!

VARDE: estimar en temps d'incertesa

 

La paraula Varde en noruec significa fita del camí, és un mot que prové del norrè VARDI. El significat d’aquesta última paraula està emparentat amb  estar atent o vigilant.

O sigui, que Varde és una fita en el nostre camí, un llum que ens il·lumina el rostre de l’altre, un clam que ens desperta la mirada de qui camina amb mi.

Estimar en temps d’incertesa és més que mai  deixar-se tocar per la vida de l’altre, sentir que l’alè és compartit i que les nostres febleses, les nostres pèrdues són les nostres fortaleses.

Però Varde és també una última cosa: estar atent vol dir donar-ho tot, a fons perdut, sense rancor, sense filtres...

Donant la mà a qui quedi fora del camí. I sobretot, saber que no només camino jo sol, sinó que caminem. Tu i jo.

Bona ruta!

Amb aquesta reflexió tanquem aquesta temporada de NÚVOL INTERIOR. Gràcies per seguir-nos. Seguirem escrivint al blog i cada mes hi haurà el capítol d'ATZUCAC.

Tornarem en breu, amb més força, amb noves propostes, amb més equip i com sempre: amb ganes d'acompanyar-vos i suggerir espais interiors on submergir-nos.

Gràcies!

Quart capítol d'Atzucac: TU

 

Us presentem el quart capítol de la sèrie.

Ens fa molta il·lusió presentar-vos aquesta història, la història de Tadi i Ben. I ho fem de la mà de Càritas. Des d'aquí agraeixo a l'equip de campanyes i sensibilització (Marta, Itziar) les seves aportacions i la sintonia que hem tingut a l'hora de crear un material que provoqués i obrís espai interior en els infants de 5 a 10 anys. Gràcies!

En aquest capítol presentem el paisatge interior de l'alteritat, l'ajuda mútua. Sentir la vulnerabilitat de l'altre em posa en camí, al seu costat. Junts podem crear una petita comunitat on la solidaritat flueix, es fa vida, més enllà de les necessitats materials que hi puguin haver (i que poden ser molt reals i desempoderar la vida de les persones). Ens sentim units els uns als altres i llavors sí, podem mirar junts un mateix horitzó. 

Moltes realitats, molts rostres del nostre món esdevenen invisibles als nostres ulls. Com Ben,  jeuen a terra i passen desapercebuts, lluny de la nostra mirada. Fer-los visibles, incorporar l'altre a la meva vida és apostar per iniciar un camí al qual no podem renunciar: el comunitari.

Com sempre, ATZUCAC presenta un paisatge, una història que ens pot servir de mirall, un espai on perdre'ns en cada detall, per ser-hi i descobrir qui és el TU.

Infants, si voleu podeu caminar amb Tadi i Ben! Endavant!

GUIA DIDÀCTICA DEL CAPÍTOL (cliqueu)

AVALUACIÓ-RESSÒ

Creix: caminem al costat dels infants i joves.

 

Creixes quan tot sol, descobreixes el món.

Quan tu ets els motor que atura o encén la vida.

Creixes quan espontàniament, obres cada esclat, cada flor

quan escrius el valor de cada passa i tot pren color, color de natura.

Creixes quan veus ens cada gota d'aigua, el gran oceà,

i en la immensitat del mar, cada ésser humà.

Creixes quan trenques els murs de la boira i l'egoisme,

i dibuixes, amb fragilitat, cada flor que trobes a cada instant.

Creixes quan ets el protagonista, la protagonista d'allò que dones als altres.

Llavors tot avança, sense deixar de mirar enrere per si cal donar la mà.

Creixes quan voles com un ocell, lliure, que escolta el clam del món.

Creixes quan et sents arrelat a la terra, als silencis i a les paraules donades

i ets conscient que potser hauries d'estimar més.

Creixes quan mirant el cel, vius a la terra,  quan cada estel és un anhel,

quan de la foscor, no en fas por, en fas repte.

Llavors esclata amb goig el teu nom i ressona cada lletra, plena, compartida,  

i ets... per sobre de tot ets...

Qui tu vols ser.

(Dedicat a totes les educadores, educadors i a totes les famílies. Gràcies)