divendres, 24 de desembre del 2021

Sinapsi comunitària: el descobriment personal que ens obre a un nou espai vital

 


Agafant la imatge de la sinapsi neuronal, tot allò que tenim entre mans i vivim pot posar-se en contacte amb el món.

Ens cal fer un itinerari personal, a través d'un dels grans absents del nostre moment: el temps. A través del paisatge del temps ancorat, del temps narrat i del temps vivenciat podem descobrir que s'obre un nou espai de presència i ressonància interior.

I llavors, podem passar del jo al nosaltres. I aquest nosaltres pot tenir una cartografia vital ben diferent.

La cultura podrà lligar-se amb la vida, l'educació amb l'art, la cuina amb l'acció per la justícia, un dret centrat en l'acompanyament personal, l'astronomia lligada a l'origen de la vida...

Tot connectat en bé del que necessitem (en plural), com a comunitat.

Neix el MAPA CREATIU DE VINCLES (CLICA). Un teixit que ens ha de marcar ara i aquí.

Comencem?

En breu us plasmaré el meu mapa. Un supòsit que neix de dins, trenca barreres i ens posa els uns al costat dels altres. Tu hauràs de trobar el teu.

Bon Nadal!

dimarts, 21 de desembre del 2021

Mapa creatiu de vincles: una descoberta interior

 


Travessem el temps. Transitem per llocs nous i paisatges inexplorats...
Quan? Com?
Si descobrim el temps ancorat, narrat, vivenciat.
Temps que fa forat, obre espais compartits, cartografia del cor on tu i jo ens trobem. Mapa que jo creo dins meu i que crea vincles, juntures, relacions comunitàries noves.
Aquest és el nou camí.
Som-hi?




divendres, 10 de desembre del 2021

Vuitè capítol d'ATZUCAC: Som persones. Les portes ben obertes!

 


Encara recordo la conversa amb la Marta de Càritas dient-me: Oriol, el tema de la dignitat donaria molt de joc.

Li vaig fer cas. Vaig començar a pensar que podria ser un bon paisatge per tancar aquesta temporada, tant pels adults com pels infants. I així ha estat. Presentem aquest últim capítol ple de simbolisme i de manifest: cap persona, sigui com sigui, vingui d'on vingui està condemnada a viure indignament, apartada, exclosa. No. 

Dir-ho avui, en un context de pandèmia, de vulnerabilitat, és més que mai un compromís. Som persones i veure que les portes de la dignitat s'obren en l'educació, en les potencialitats humanes, en l'habitatge i la salut per a tothom... és més necessari que mai.

En aquest capítol faig un homenatge als meus tres fills: Bernat, Queralt i Roger que en tots els capítols hi han posat la veu. Han fet el fil narratiu i aquí, a SOM PERSONES, a través del dibuix, ho fan amb el lligam artístic que uneix vida i interioritat. Cadascú exposa quin espai cal crear, perquè la Rosa trobi les portes obertes.

La Rosa no és culpable de res, som la resta, els homes i dones d'aquest món que hem d'obrir-nos i acollir. Si la Rosa entra per la porta, jo també. Ella i jo.

 Potser cal ser atrevits i reescriure el món amb creativitat, des del gran cercle del joc comunitari, des de la Vida que no té fronteres...

Siguem parc d'atraccions, joc, escola oberta, i casa comuna.

Benvinguda i benvinguts al nostre món totes les "Roses" que ens arriben a casa nostra.

Gaudiu del capítol i gràcies.

No us oblideu del Som persones, la dignitat pels adults (estrenat al mes d'abril passat):


AVALUACIÓ-RESSÒ

divendres, 3 de desembre del 2021

En quin MOT vivim? Converses per construir món

 


 Comencem una sèrie de converses dins del repte 365 PARAULES PER SER. I ho farem amb una conversa a través del canal d'Instagram de Núvol Interior, amb un live, el proper 14 de desembre, a les 19. 30h. Compartirem paraules amb el Director de Vilaweb, VICENT PARTAL, i crearem, de forma senzilla i compartida, món. Un món nostre, que relliga, que espera i que vol caminar des de dins.
Us hi esperem a tots i totes.
I no us oblideu que cada dia hi ha una paraula que que vol renéixer.
Cuideu-vos!
Link canal Instagram: Canal Núvol Interior


Nova conversa a EN QUIN MOT VIVIM

  Miquel Àngel Alabart és Psicopedagog i Terapeuta Gestalt i Familiar Sistèmic. Ha treballat en diversos àmbits de l’educació formal i no f...