Saps què són els HULVEIER? Són l'empremta que van deixar els vikings, fa milers d'anys d'antiguitat. Exactament, són camins foradats, camins fondos, força singulars i fressats pels que passaven a peu o a cavalll i que es remunten fins al 500 a.c.; s'estenien per tota Europa. Tenen aquest nom perquè hi havia tant de trànsit per aquests camins que es van formar cavitats molt profundes. Alguns preferien passar a peu o a cavall per la part de dalt dels marges en comptes d'anar per la part fonda.
Gràcies a l'escriptor Tobjorn Ekelund, noruec, avui tenim informació d'aquests tresors. Per mi són una alegoria de l'espiritualitat de l'espai: reposar en nosaltres mateixos i caminar des d'aquí va obrint un camí nou, insospitat, on la profunditat i la intensitat esdeven l'eix que ens marca el pas. Un camí obert, on el pas del temps deixa de ser important. Camí anclat, vinclat a tots i tothom. Avui, contemplar aquests camins (si és que els trobes) t'han de transmetre l'experiència de grandesa, excés: la vida s'ha traginat per cada pas. Anades i tornades, mirades, converses... formen un mateix sac.
Avui que sembla que tot es fragmenta, que la percepció ens perd i ens aparta d'allò important, l'espiritualitat de l'oikos ens surt a trobar. Vivim sense temps, perquè ens hem desorientat. Cap GPS, cap tecnologia ens farà caminar de nou sinó reposem en el nostre interior, ens posem en marxa i narrem una aventura que ens dona més del que nosaltres hi posem. Un do que ens regala un nou espai per viure... junts.
