SEGUEIX NÚVOL INTERIOR A LES XARXES SOCIALS

dimecres, 22 de juliol del 2020

Babum, ets meu, ben meu (fragment literari)






[1] La mare durant ben bé dues setmanes va estar amb molta migranya i el fet que el pare estigués molt a casa no hi va ajudar gens. Jo vaig escriure per aquelles dates una petita història. Necessitava entendre i ajudar la mare, per tot el que estava passant. El dia que quasi no podia respirar i que es va quedar immòbil a sobre el llit, sense poder parlar, vaig entendre que havíem tocat sostre de veritat i que aquella situació no podia continuar. Aquella nit, a les golfes em vaig posar a escriure, més o menys això...
Hi havia una vegada una noia que sempre tenia malsons per la nit. Tenia pànic de posar el cap sobre el coixí ja que li venien tota mena de fantasmes, pors, crits, presències, negrors, torments disfressats en un ésser que ell mateix es presentava amb el nom de Babum. Cada nit, sense demora, es presentava a la seva consciència i li recordava quin era el turment que més mal podia fer-li. Babum es vestia de qualsevol por, sempre que fos la més terrible i la més sensible. Cap nit no podia fallar. Babum vivia de complir cada nit el seu paper i no podia errar. Una nit d'hivern, Babum per primer cop a la seva història es va quedar a casa, no va poder viatjar fins a la consciència d'aquella noia. Ho va intentar una vegada i una altra però trobava totes les portes tancades. Sentia com les pors es desinflaven, les negrors es convertien en grisos blanquinosos i el silenci feia acte de presència. Babum poc a poc, moria. Quan es va apagar del tot, la noia va obrir els ulls enmig de la foscor de l'habitació i va dir espontàniament unes paraules que no oblidaria mai: Babum ets dins meu, ets meu, ben meu. El seu cor s'havia empassat tota la batalla de les pors. A l'endemà, va descobrir-se una cicatriu negra i aspra a les plantes dels peus. Aquella marca física, real li recordaria per sempre que durant moltes nits aquella por l'havia paralitzat. Ara ja podia caminar, sabent que Babum caminava amb ella...


(Fragment de FÍLGIES DEL MAL, ELS DIARIS DE LA LLIBERTAT de J. O. Martí. James Glowing escriu aquest petit conte en el seu diari)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada