Encara recordo la conversa amb la Marta de Càritas dient-me: Oriol, el tema de la dignitat donaria molt de joc.
Li vaig fer cas. Vaig començar a pensar que podria ser un bon paisatge per tancar aquesta temporada, tant pels adults com pels infants. I així ha estat. Presentem aquest últim capítol ple de simbolisme i de manifest: cap persona, sigui com sigui, vingui d'on vingui està condemnada a viure indignament, apartada, exclosa. No.
Dir-ho avui, en un context de pandèmia, de vulnerabilitat, és més que mai un compromís. Som persones i veure que les portes de la dignitat s'obren en l'educació, en les potencialitats humanes, en l'habitatge i la salut per a tothom... és més necessari que mai.
En aquest capítol faig un homenatge als meus tres fills: Bernat, Queralt i Roger que en tots els capítols hi han posat la veu. Han fet el fil narratiu i aquí, a SOM PERSONES, a través del dibuix, ho fan amb el lligam artístic que uneix vida i interioritat. Cadascú exposa quin espai cal crear, perquè la Rosa trobi les portes obertes.
La Rosa no és culpable de res, som la resta, els homes i dones d'aquest món que hem d'obrir-nos i acollir. Si la Rosa entra per la porta, jo també. Ella i jo.
Potser cal ser atrevits i reescriure el món amb creativitat, des del gran cercle del joc comunitari, des de la Vida que no té fronteres...
Siguem parc d'atraccions, joc, escola oberta, i casa comuna.
Benvinguda i benvinguts al nostre món totes les "Roses" que ens arriben a casa nostra.
Gaudiu del capítol i gràcies.
No us oblideu del Som persones, la dignitat pels adults (estrenat al mes d'abril passat):
Aquesta imatge captura precisament un d'aquests moments de pausa, un espai on l'individu o el grup s'aturen a observar l'...
