Un lloc fet de presències

 Recordeu el mapa de vincles? Aquell mapa que apareix quan ens hem capbussat en un temps i uns paisatges nous o retrobats que ens van endinsant? Llavors descobrim que viatjar, lliga amb la Vida, que la Ciència té sentit si és per protegir a tot ésser viu del món; que la cuina pot ser un pont entre cultures; que fer teatre pot constuir un món que encara no existeix i que ens faria viure de forma més sostenible. Que les escoles poden ser plataformes on l'art tingués la porta oberta... Vinclar. Relligar.

I resulta que quan respires un temps ancorat, narrat i vivenciat i et passeges pels paisatges de la fondària, del fil de les petites coses, de les presències i de la donació, se t'obre un nou espai. Un eix transversal, un paisatge ple de fondària, presència i donació possibilita que hi hagi un nou ecosistema comunitari.

AXITOPIA. 

Avui ja no caminem cap a l'utopia. Estem cridats a descobrir l'axitopia. Allà on tots i totes ens hi podem trobar.

Lectura en ressonància: tres moments, un procés

 Un projecte, si és per als altres, fa molta il·lusió que es posi en marxa.

LECTURA EN RESSONÀNCIA va néixer per fer de la lectura una eina de transformació personal i comunitària. Tres moments que recullen de forma centrípeta, el treball interior, la creació artística i la lectura. Si llegim, ens llegim i podem construir una comunitart que desplegui una nova manera de viure i de veure els altres. 

Un cop més, et torno a posar el link del vídeo de presentació de l'experiència que vam fer a través de You tube. Anirem presentant diferents aspectes del projecte perquè hi veieu la part pràctica, com funcionaria si tu que em llegeixes, vols fer l'experiència i el procés complert.

És moment de canviar la nostra mirada i fer un camí cap endins. Aquí rau el tresor de la humanitat.

Lectura en ressonància vol posar, humilment, el seu granet de sorra.

Us hi esperem. Si tens ganes de tastar-lo i viure'l, escriu a lecturaenressonancia@gmail.com.

Reconeixement a l'aportació de la sèrie infantil ATZUCAC

 El dia 11 de febrer, Fundació Escola Cristiana amb Editorial Baula concedien a la minisèrie ATZUCAC, el PREMI ARMENGOL-MIR (11a convocatòria). És un honor que es reconegui el que de forma humil ha volgut aportar i vol aportar la sèrie: ajudar els infants a submergir-se en espais interiors que ressonin i desvetllin Vida (per a infants de 5-10 anys). No és un reconeixement a mi, ni molt menys; és un reconeixement al dret dels infants a acompanyar-los en el seu camí interior, personal, que construeix i que des de la imaginació, el que jo anomeno intravers, poden descobrir-hi un món compartit, des d'una profunditat mai vista. Sense guies, sense camins marcats... Elles i ells en són els protagonistes.

Seguirem construint, al costat de molta gent. Gràcies Josep Gordi, Marta Plujà, Carmina Álvarez.

Gràcies Bernat, Queralt i Roger, veus en off dels vuit capítols.

Gràcies.

Ressenya del segon capitol de la sèrie Atzucac: AL MEU COSTAT

 

Recordo el dia que parlava amb el Ricard perquè volia fer un capítol que apropés el tema de la pèrdua als infants. En aquell temps, en Ricard formava part de l'Associació Temps. Ara continúa la tasca d'acompanyament i com a facilitador de processos personals i col·lectius amb el nom de Prosperitas. Ell em va posar en contacte amb la Carmina per preparar el capítol. Va ser un goig aprendre d'ella, de la seva senzillesa, de la seva proximitat, dels camins que podem seguir i que ens poden ajudar a viure en consciència, malgrat sembli aparentement que el camí s'ha trencat. Li vaig demanar un dia, si s'animava a fer una ressenya del capítol i aquí la teniu. 

No us la perdeu. Gràcies Carmina per les teves paraules, per ser-hi. Esperem que ajudi a parlar de la pèrdua... Moltes pèrdues que ens portaran a fer un viatge interior; una veritable aventura de retrobament, de desvetllament. Entra a la pàgina web de Prosperitas per conèixer tot l'acompanyament que fan i les seves propostes:

El capítol “Al meu costat” ens mostra el viatge emocional que en Pau fa al adonar-se que l’àvia ja no hi és.

Reconèixer la pèrdua és el primer pas per a poder transitar al llarg del procés que tots vivim quan un ésser estimat mor. 

A més de les altres propostes de la guia, us animem aprofundir en una d’elles: “ELS PROCESOS INTERIORS DEMANEN CONSCIÈNCIA I TEMPS”: recollir el moment en el que en Pau es troba “al fons del mar”.

Realitzar activitats que ens ajudin a fer aquest “viatge interior” i posar paraules de les coses que ens agrada compartir amb el pare, la mare, germans, germanes, amics, amigues… podem dibuixar, escriure, jugar... posant nom i fet a tot el que vivim i sentim.

És important reconèixer els nostres sentiments, experiències, aprenentatges… que ens poden servir per recuperar-ho en cas de viure alguna pèrdua d’un ésser estimat.

VISIONAT DEL CAPÍTOL (clica i subscriu-te al canal Núvol Interior).