Vincles nº 41: un espai poètic

El Petit Príncep (el protagonista del gran llibre de Saint-Exupéry) s’adona que, tot i que hi ha moltes flors semblants, la seva flor és única perquè ell l’ha regat, protegit amb un campanar de vidre, i li ha fet companyia. Això és una manera de dir que l’ha domesticada, encara que ell no ho digui amb aquesta paraula. Ell diu:

"És el temps que has perdut per la teva rosa el que fa que la teva rosa sigui tan important."

Diu Santiago Beruete, escriptor, filòsof i antropòleg espanyol especialitzat en el pensament ecològic, l’educació i la relació entre l’ésser humà i la natura: un jardí només mereix aquest nom si a l'entrar, el cor del visitant comença a bategar amb força, els seus sentits emprenen el vol i hi neix la poesia...

I tu, cuides el teu jardí? Quin és el teu jardí? Tens espais on la poesia neix, aflora, transforma la teva vida?

Bon dijous sant: recordem avui la solidaritat, l'horitzontalitat, la cura personal dels uns vers els altres.

 

VINCLES nº41: Els camins del món...

 

Deia Goethe (poeta): Em vaig acostumar a viure pels camins. I ho va fer abans del seu viatge a Itàlia. I a avançar amunt i avall com un missatger entre la plana i la muntanya.  El jove poeta que només pot apaivagar la falma del seu foc interior en la pols dels camins serà anomenat pels seus amics: WANDERER. Seria una combinació entre el viatger clàssic a la recerca de les meravelles del món i l'errant, lliure de tot límit. 

No tenir amarres:  gaudir del que contemplo, del que rebo...i fer del viatge lloc de trobada amb altres. Fer del camí un itinerari per cercar, sense tancar la vida... deixar-la oberta.

Ser missatgers... d'una esperança que potser s'escriu en aquests viaranys? D' una pau que altres ens han contagiat? D'una alegria que ha nascut d'un sopar compartit?

D'on venim... i on anem?

Ser missatger/a, fer de pont, escoltar, rebre. El punt d'inici o el punt final és anecdòtic. Tot és una oportunitat per emprendre camí. Bon dimecres!

VINCLES nº40: Cap a la Vida...

 

Avui sabem que les abelles volen centenars de metres en línia recta cap a i des de l'aigua, cosa que constitueix un feble senyal al cel que ens porta fins a l'element aqüatic. Deixar-nos portar per allò que ens dona vida, en costa... perquè la mirada la tenim esviaxada. Estar atents, oberts i fer de la "passivitat" de qui descobreix, per sorpresa, quelcom nou és una forma de viure transformadora... un canvi interior important. 

Quan una abella et molesti, arribi a tu... mira cap a on es dirigeix. Després, mira cap a on vas, quins són els teus passos. I recorda l'aigua simbolitza la Vida.

Quina Vida omple la teva persona?

Molt bona Setmana Santa. Aquests dies tindreu un vincle cada dia, fins al Dilluns de Pasqua.

Cuida't molt. 

VINCLES 39: els últims segons...

 

Avui sabem que l’edat de l’univers (fa 13.800 milions d'anys) és tan gran que, si la comprimíssim en un sol dia terrestre, la nostra existència com a espècie humana s’hauria produït només en els últims segons d’aquest dia...

Impressiona, oi?

És lògic pensar que potser hi ha altres formes de vida que existeixen des de fa molts eons, molt abans de la nostra aparició.

La vida és immensa, inabastable, més enllà de tot... En som realment conscients?

Som grans, cridats a donar... però petits pel que ens envolta (cridats a ser humils, agraïts), oi?

Tenim temps en la nostra vida de sentir aquesta crida?

Que tinguis molt bona setmana en totes les activitats que tinguis entre mans. Cuida't molt.