diumenge, 21 de desembre del 2025

CamÍ a AXITOPIA...

 



Axitopia és una nova realitat que desplega el concepte de Temps Fractal, entès com un temps que concentra i expandeix la vida. No és una utopia llunyana, sinó l'espai que emergeix quan el do personal es desborda i la connexió amb els altres es fa conscient.

Es defineix principalment per aquests elements:

  • L'Eix dels Vincles: Es configura al voltant de les connexions que "vessen i contagien", comunicant espais que abans eren tancats o fronterers, com la vida personal i la laboral.
  • El Bosc i la "Wood Wide Web": El seu paisatge simbòlic és el bosc, on les arrels s'entrellacen formant una xarxa de suport mutu que demostra que no estem sols.
  • Alligança i Distendre: Es basa en l'Alligança (la unitat mínima de contacte que crea una realitat relligada) i en la capacitat de Distendre (una tensió creativa que augmenta l'extensió sense arribar a la ruptura).
  • Cocreació de NODES: Culmina en la creació de nuclis compartits o projectes que enriqueixen la comunitat, trencant els límits tradicionals per "tornar a caminar junts".

T'agradaria que exploréssim com es pot crear un d'aquests NODES o projectes comunitaris des d'aquesta nova mirada?


divendres, 28 de novembre del 2025

LA MOTXILLA PER AL CAMÍ INTERIOR: LA RESSONÀNCIA

 

Aquesta imatge captura precisament un d'aquests moments de pausa, un espai on l'individu o el grup s'aturen a observar l'entorn abans de decidir la direcció. És el punt en què la ruta es connecta amb el nostre camí interior.

Què ens diu aquesta escena sobre el nostre propi viatge?

Dimensió Horitzontal

Quins serien exemples concrets d'activitats o pràctiques que es poden fer per fomentar la ressonància Horitzontal amb altres persones (parella, amics, comunitat) més enllà de la simple "trobada"?


Dimensió Diagonal

Quan el text parla del "gaudir del que ja tenim" en la ressonància Diagonal amb les "coses" (la llar, els objectes, el que fem), quina és la diferència clau entre aquest gaudi resonant i un simple plaer consumista o possessiu?


Dimensió Vertical

Com es pot traduir el concepte de ressonància Vertical amb la "transcendència" (Déu, la natura, l'art) a una experiència pràctica i quotidiana per a algú que no es considera necessàriament religiós o molt espiritual?

LA MOTXILLA PER AL CAMÍ INTERIOR: LA IMAGINACIÓ (1)




Avui dins la teva motxilla, hi tens una eina molt poderosa. Camina amb ella...

Aquest vídeo ens convida a descobrir la força més potent i sovint incompresa del nostre desenvolupament personal: la fe, entesa no com un dogma religiós, sinó com el veritable "motor invisible" que impulsa la nostra existència. La peça explora com aquesta energia interna actua com a combustible indispensable per a qualsevol transformació, recordant-nos que tot canvi exterior neix primer d'una certesa interior que ens permet avançar fins i tot quan els sentits encara no perceben cap resultat tangible.

En el context del treball interior, el vídeo ens desafia a activar aquesta capacitat de confiar en allò que encara no veiem. Ens mostra que aquest motor és l'única eina capaç de travessar la incertesa i sostenir-nos en els moments de dubte, suggerint que la nostra realitat no es construeix només amb accions físiques, sinó amb la qualitat i la força de la nostra convicció interna; és, en definitiva, l'art de moure'ns guiats per la visió del cor abans que per la vista

diumenge, 11 de maig del 2025

Vincles nº47: PAPAM, caminem...

 

Des de divendres a la nit fins dissabte, més de 1300 persones hem caminat, donat suport a les rutes... per fer possible la 48ª PAPAM (Pujada a peu a Montserrat) de La Salle Catalunya. Caminar... per enfortir qui som junts, què ens uneix i com volem donar-nos als altres. Tot un estil de vida. Els qui heu caminat de nit sabeu ben bé el rerefons d'aquesta dada històrica que ens convida a MIRAR MÉS ENLLÀ:
Els romans col·locaven pedres de marbre blanc als carrers perquè reflectissin la llum de la lluna i les torxes durant la nit. D’aquesta manera, els vianants podien veure millor on trepitjaven en una ciutat on no hi havia fanals com ara. Així que eren com una mena d’"ulls de gat" antics!
Una llegenda diu que aquestes pedres brillaven soles a la nit, com si tinguessin màgia o llum pròpia, i que protegien els habitants de mals esperits quan tornaven a casa. Es creia que era un senyal que els déus vetllaven per la ciutat.
Viure mirant més enllà, sabent que la moreneta ens acompanya... Gràcies a tots i totes per la PAPAM!

ESTÍLAR: la porta al teu santuari interior...

 Anirem presentant els diferents paisatges que porten a Axitopia. Visualitzar un món que ens porta a nosaltres mateixos, a l'altre.. i...