El dia 16 de maig de 2020, en plena crisi de la Covid, naixia aquesta reflexió locutada pel meu fill gran de nou anys. En un moment de màxima vulnerabilitat comunitària, no podíem deixar de reconèixer que una societat madura vetlla pels infants prioritàriament i per la gent gran. No ho perdem de vista... els infants no són sucre. Necessiten que els donem tot el protagonisme. Tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LA MOTXILLA PER AL CAMÍ INTERIOR: LA RESSONÀNCIA
Aquesta imatge captura precisament un d'aquests moments de pausa, un espai on l'individu o el grup s'aturen a observar l'...
-
Ja podeu accedir a Spotify (Núvol interior) i escoltar directament, com a podcast, les tres meditacions que fins ara hem publicat. Crec q... -
Des de divendres a la nit fins dissabte, més de 1300 persones hem caminat, donat suport a les rutes... per fer possible la 48ª PAPAM (Puja...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada