El dia 16 de maig de 2020, en plena crisi de la Covid, naixia aquesta reflexió locutada pel meu fill gran de nou anys. En un moment de màxima vulnerabilitat comunitària, no podíem deixar de reconèixer que una societat madura vetlla pels infants prioritàriament i per la gent gran. No ho perdem de vista... els infants no són sucre. Necessiten que els donem tot el protagonisme. Tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
VNCLES 39: els últims segons...
Avui sabem que l’edat de l’univers (fa 13.800 milions d'anys) és tan gran que, si la comprimíssim en un sol dia terrestre , la nostra ...
-
Ja podeu accedir a Spotify (Núvol interior) i escoltar directament, com a podcast, les tres meditacions que fins ara hem publicat. Crec q... -
Un article que desenvolupa quatre paisatges interiors que travessen el nostre món. Llegiu-lo, imagineu cada espai i deixeu-vos portar per ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada