VINCLES nº41: Els camins del món...

 

Deia Goethe (poeta): Em vaig acostumar a viure pels camins. I ho va fer abans del seu viatge a Itàlia. I a avançar amunt i avall com un missatger entre la plana i la muntanya.  El jove poeta que només pot apaivagar la falma del seu foc interior en la pols dels camins serà anomenat pels seus amics: WANDERER. Seria una combinació entre el viatger clàssic a la recerca de les meravelles del món i l'errant, lliure de tot límit. 

No tenir amarres:  gaudir del que contemplo, del que rebo...i fer del viatge lloc de trobada amb altres. Fer del camí un itinerari per cercar, sense tancar la vida... deixar-la oberta.

Ser missatgers... d'una esperança que potser s'escriu en aquests viaranys? D' una pau que altres ens han contagiat? D'una alegria que ha nascut d'un sopar compartit?

D'on venim... i on anem?

Ser missatger/a, fer de pont, escoltar, rebre. El punt d'inici o el punt final és anecdòtic. Tot és una oportunitat per emprendre camí. Bon dimecres!

VINCLES nº40: Cap a la Vida...

 

Avui sabem que les abelles volen centenars de metres en línia recta cap a i des de l'aigua, cosa que constitueix un feble senyal al cel que ens porta fins a l'element aqüatic. Deixar-nos portar per allò que ens dona vida, en costa... perquè la mirada la tenim esviaxada. Estar atents, oberts i fer de la "passivitat" de qui descobreix, per sorpresa, quelcom nou és una forma de viure transformadora... un canvi interior important. 

Quan una abella et molesti, arribi a tu... mira cap a on es dirigeix. Després, mira cap a on vas, quins són els teus passos. I recorda l'aigua simbolitza la Vida.

Quina Vida omple la teva persona?

Molt bona Setmana Santa. Aquests dies tindreu un vincle cada dia, fins al Dilluns de Pasqua.

Cuida't molt. 

VINCLES 39: els últims segons...

 

Avui sabem que l’edat de l’univers (fa 13.800 milions d'anys) és tan gran que, si la comprimíssim en un sol dia terrestre, la nostra existència com a espècie humana s’hauria produït només en els últims segons d’aquest dia...

Impressiona, oi?

És lògic pensar que potser hi ha altres formes de vida que existeixen des de fa molts eons, molt abans de la nostra aparició.

La vida és immensa, inabastable, més enllà de tot... En som realment conscients?

Som grans, cridats a donar... però petits pel que ens envolta (cridats a ser humils, agraïts), oi?

Tenim temps en la nostra vida de sentir aquesta crida?

Que tinguis molt bona setmana en totes les activitats que tinguis entre mans. Cuida't molt.

VINCLES nº 38: La profunditat d'un toll...

 

Potser algun cop, caminant pel bosc, t’has trobat amb un toll d’aigua.
Avui dia, ens costa molt deixar que el que veiem, el que ens arriba del món i dels altres, ens interpel·li. Volem ser actius, però ens costa ser passius, entenent per passivitat el fet de deixar que allò que ens arriba pels sentits ens toqui el cor.

El fotògraf Brian Podoslky retrata el món a través del que veu en els reflexos dels tolls, un art que ell anomena puddleography (literalment, “tollgrafia”). Defensa que els tolls ens ofereixen una finestra a altres dimensions.

I tu, com vas de tollgrafia? O potser prefereixes dir-ne detallgrafia? En allò petit, hi ha tot un món obert i immens... Descobreix-lo.
Bon cap de setmana!