Vincles nº42: resistència...

 

El hopepunk és un corrent narratiu (especialment en literatura i ficció especulativa) que es caracteritza per defensar l’esperança com un acte radical i revolucionari. El hopepunk aposta per històries en què, tot i un món dur o injust, els personatges lluiten per fer el bé, no es rendeixen i trien estimar, cuidar i resistir.

És l’antítesi del grimdark, que presenta mons foscos i cínics on tothom mira només per si mateix.

Un exemple és la gran escriptora Ursula K. Le Guin amb la seva obra Els desposseïts: Shevek, un científic d’un món anarquista (Anarres), lluita per trencar l’aïllament entre planetes i compartir el seu coneixement amb tothom —no per fama o poder, sinó per crear ponts i transformar societats.

Avui divendres sant, és bo que mirem la creu del món...i alhora la nostra lluita per presevar la vida. Cara i creu que van lligades. 

Un altra recomanació: El clan de les Barbies. (Antía Yáñez, escriptora gallega). Tres dones lluiten contra la precarietat laboral, la discriminació i l'explotació... Cuideu-vos molt. 

Vincles nº 41: un espai poètic

El Petit Príncep (el protagonista del gran llibre de Saint-Exupéry) s’adona que, tot i que hi ha moltes flors semblants, la seva flor és única perquè ell l’ha regat, protegit amb un campanar de vidre, i li ha fet companyia. Això és una manera de dir que l’ha domesticada, encara que ell no ho digui amb aquesta paraula. Ell diu:

"És el temps que has perdut per la teva rosa el que fa que la teva rosa sigui tan important."

Diu Santiago Beruete, escriptor, filòsof i antropòleg espanyol especialitzat en el pensament ecològic, l’educació i la relació entre l’ésser humà i la natura: un jardí només mereix aquest nom si a l'entrar, el cor del visitant comença a bategar amb força, els seus sentits emprenen el vol i hi neix la poesia...

I tu, cuides el teu jardí? Quin és el teu jardí? Tens espais on la poesia neix, aflora, transforma la teva vida?

Bon dijous sant: recordem avui la solidaritat, l'horitzontalitat, la cura personal dels uns vers els altres.

 

VINCLES nº41: Els camins del món...

 

Deia Goethe (poeta): Em vaig acostumar a viure pels camins. I ho va fer abans del seu viatge a Itàlia. I a avançar amunt i avall com un missatger entre la plana i la muntanya.  El jove poeta que només pot apaivagar la falma del seu foc interior en la pols dels camins serà anomenat pels seus amics: WANDERER. Seria una combinació entre el viatger clàssic a la recerca de les meravelles del món i l'errant, lliure de tot límit. 

No tenir amarres:  gaudir del que contemplo, del que rebo...i fer del viatge lloc de trobada amb altres. Fer del camí un itinerari per cercar, sense tancar la vida... deixar-la oberta.

Ser missatgers... d'una esperança que potser s'escriu en aquests viaranys? D' una pau que altres ens han contagiat? D'una alegria que ha nascut d'un sopar compartit?

D'on venim... i on anem?

Ser missatger/a, fer de pont, escoltar, rebre. El punt d'inici o el punt final és anecdòtic. Tot és una oportunitat per emprendre camí. Bon dimecres!

VINCLES nº40: Cap a la Vida...

 

Avui sabem que les abelles volen centenars de metres en línia recta cap a i des de l'aigua, cosa que constitueix un feble senyal al cel que ens porta fins a l'element aqüatic. Deixar-nos portar per allò que ens dona vida, en costa... perquè la mirada la tenim esviaxada. Estar atents, oberts i fer de la "passivitat" de qui descobreix, per sorpresa, quelcom nou és una forma de viure transformadora... un canvi interior important. 

Quan una abella et molesti, arribi a tu... mira cap a on es dirigeix. Després, mira cap a on vas, quins són els teus passos. I recorda l'aigua simbolitza la Vida.

Quina Vida omple la teva persona?

Molt bona Setmana Santa. Aquests dies tindreu un vincle cada dia, fins al Dilluns de Pasqua.

Cuida't molt.