Reconeixement a l'aportació de la sèrie infantil ATZUCAC

 El dia 11 de febrer, Fundació Escola Cristiana amb Editorial Baula concedien a la minisèrie ATZUCAC, el PREMI ARMENGOL-MIR (11a convocatòria). És un honor que es reconegui el que de forma humil ha volgut aportar i vol aportar la sèrie: ajudar els infants a submergir-se en espais interiors que ressonin i desvetllin Vida (per a infants de 5-10 anys). No és un reconeixement a mi, ni molt menys; és un reconeixement al dret dels infants a acompanyar-los en el seu camí interior, personal, que construeix i que des de la imaginació, el que jo anomeno intravers, poden descobrir-hi un món compartit, des d'una profunditat mai vista. Sense guies, sense camins marcats... Elles i ells en són els protagonistes.

Seguirem construint, al costat de molta gent. Gràcies Josep Gordi, Marta Plujà, Carmina Álvarez.

Gràcies Bernat, Queralt i Roger, veus en off dels vuit capítols.

Gràcies.

Ressenya del segon capitol de la sèrie Atzucac: AL MEU COSTAT

 

Recordo el dia que parlava amb el Ricard perquè volia fer un capítol que apropés el tema de la pèrdua als infants. En aquell temps, en Ricard formava part de l'Associació Temps. Ara continúa la tasca d'acompanyament i com a facilitador de processos personals i col·lectius amb el nom de Prosperitas. Ell em va posar en contacte amb la Carmina per preparar el capítol. Va ser un goig aprendre d'ella, de la seva senzillesa, de la seva proximitat, dels camins que podem seguir i que ens poden ajudar a viure en consciència, malgrat sembli aparentement que el camí s'ha trencat. Li vaig demanar un dia, si s'animava a fer una ressenya del capítol i aquí la teniu. 

No us la perdeu. Gràcies Carmina per les teves paraules, per ser-hi. Esperem que ajudi a parlar de la pèrdua... Moltes pèrdues que ens portaran a fer un viatge interior; una veritable aventura de retrobament, de desvetllament. Entra a la pàgina web de Prosperitas per conèixer tot l'acompanyament que fan i les seves propostes:

El capítol “Al meu costat” ens mostra el viatge emocional que en Pau fa al adonar-se que l’àvia ja no hi és.

Reconèixer la pèrdua és el primer pas per a poder transitar al llarg del procés que tots vivim quan un ésser estimat mor. 

A més de les altres propostes de la guia, us animem aprofundir en una d’elles: “ELS PROCESOS INTERIORS DEMANEN CONSCIÈNCIA I TEMPS”: recollir el moment en el que en Pau es troba “al fons del mar”.

Realitzar activitats que ens ajudin a fer aquest “viatge interior” i posar paraules de les coses que ens agrada compartir amb el pare, la mare, germans, germanes, amics, amigues… podem dibuixar, escriure, jugar... posant nom i fet a tot el que vivim i sentim.

És important reconèixer els nostres sentiments, experiències, aprenentatges… que ens poden servir per recuperar-ho en cas de viure alguna pèrdua d’un ésser estimat.

VISIONAT DEL CAPÍTOL (clica i subscriu-te al canal Núvol Interior).

Vols participar en el projecte LECTURA EN RESSONÀNCIA?

 

Hola, aquí tens la invitació formal per participar en el projecte.  Només et cal escriure un correu a lecturaenressonacia@gmail.com i demanar-ho (què et mou). Busquem una comunitat d'exploradors i exploradores interiors que vulguin fer aquest viatge.

Literatura, interioritat i cultura ben viva amb l'experiència Vojirantos.

Anima't. Necessitem espais creatius que ens ajudin a mirar endins.

Fins aviat!

WAKEFUL ART: art en procés, art que configura les persones

 

En la proposta de LECTURA EN RESSONÀNCIA, hi ha un tercer moment final on cada lector-a pot abocar la seva experiència en una gran performace artística.

Aquest moment tindria un procés de QUATRE passos, i cap d'ells menys important:

1. El lector-a aboca les seves impressions, vivències, ressons a un equip d'artistes transversal i polivalent. Un exemple: jo escric un text personal que un cop arriba als creadors, en fan una cançó, un collage o un monòleg o les tres coses connectades. 

2. Es crea l'OBRA SINGULAR, una creació que ressegueix el procés de descoberta interior del lector-a i obre nous camins creatius a partir d'uns ingredients ja donats. Cada obra singular es presentaria i es relligaria al costat d'altres, en una performance presencial col·lectiva que presentaria una segona lectura del text literari... Naixeria una nova obra comunitària: WAKEFUL  ART.

3. La tecnologia immersiva podria ajudar a deixar que el ressò continués de camí cap a casa. ¿Ens imaginem que amb unes ulleres (Google glass d'AR, per exemple) al dia següent d'haver assistit a la performance, jo pugués interactuar amb els ingredients que han elaborat els creadors en la meva OBRA SINGULAR, i canviés els ingredients: veiés aquell monòleg amb la música de fons de la cançó,  o acompanyant el collage? I si els ingredients de tots els lectors i lectores es puguessin seguir recombinant en un procés creatiu personal sense límit?

¿Es podria fer una REWAKEFUL ART VIRTUAL, on amb les noves creacions interactuéssim d'una forma diferent amb els altres lectors/lectores?

Sense voler-ho, sorgiria una COMUNITAT (recordeu el mapa creatiu de vincles?): el lector-a esdevindria artista i els artistes podrien retroalimentar la seva tasca com a lectors/es de les noves creacions sorgides...

Mai la proximitat entre creadores/creadors i públics seria tan fina i tan oberta.

La cultura es juga saber anar més enllà de la presencialitat, l'art pot ajudar a personalitzar, a retrobar-nos comunitàriament, per què no? Una creació artística ja no és una obra estàtica i el potencial dels artistes ja no es limiten a la caixa d'un escenari.

Descobrir el WAKEFUL ART, ens posa sobre la taula l'art singular i en procés.

Fet a mida, meva i nostra... sense posar límits a la creació.

Una creació artística ja no és una obra estàtica i el potencial dels artistes ja no es limita a la caixa d'un escenari. Creador i receptor poden anar de la mà, creant junts...