En aquests moments tan fràgils, cal crear unes sinèrgies que fins ara potser no estaven mobilitzades. Necessitem tot els agents del món literari, editorial, audiovisual, humanitats i docents de llengües per facilitar la creació de relats que viatgi a l'interior, al nostre cor. I des d'aquí expressar-nos. Recollim les experiències dels germans Erricker al Regne Unit, amb la pedagogia narrativa espiritual, que ja l'any 1993 desenvolupaven aquesta idea amb infants de 5 a 11 anys.
L'espiritualitat neix en allò més humà: quan ens expressem i creem a través de les paraules. També podem trobar l'enstaArt? Sí, i tant. La música, la pintura i l'escultura ens poden facilitar, també, l'accés al temps vivenciat.
Quines estratègies podem facilitar als infants i joves per descobrir el temps vivenciat, a través dels ENSTARELATS?
1. Descriure espais interiors a través de la poesia, microrelats, contes... Un exemple? Estimar.
2. Crear textos on aflorin històries que siguin mirall d'espais interiors. Hem entrat més dins el que significa l'amor, a través de Romeu i Julieta, Orfeu i Eurídice que a través de tractats teòrics.
3. Diaris personals i comunitaris.
4. Històries compartides.
5. Llegir i treballar dins les aules llibres, contes que tenen l'esperit de l'èntasirelats. Guies didàctiques que incideixin en aquest aspecte. Les editorials podrien arriscar-se en publicar novel·les o contes que de forma virtual, puguin tenir punts de ressonància (m'aturo en un capítol i puc sentir/veure com el protagonista s'expressa interiorment o fins i tot, el lector/a pot escriure com expressaria aquell personatge una vivència determinada...).
Necessitem que el món editorial presenti publicacions que vagin en aquesta línia; que l'ensenyament de les humanitats presenti com l'art i la literatura són expressió del que vivim interiorment. I per últim, que dins les classes de català o castellà es pugui treballar aquest escriptura introspectiva, que mirant endins, et mous cap enfora (èxtasi), cap a un Plenitud. Definitivament, la cultura ens porta a la Vida. Aquesta és l'aposta de l'ecosistema de la narrativa del sentit.
Atzucac presenta microespais interiors que promoguin aquesta imaginació interior (temps ancorat, temps narrat).
L'ènstasi, com a experiència de l'espiritualitat, està present en les diferents tradicions religioses: món bíblic judeocristià, Islam, Hinduisme... No podem perdre aquesta riquesa. Cal recuperar-la sense prejudicis ni portes tancades.
Com diu Júlia Kristeva, una de les grans intel·lectuals europees:
Hem perdut la moral del cor. Necessitem riquesa interna i espiritual. Hi ha dèficit d'espiritualitat. Ens cal recuperar de forma sensible la riquesa interior. Què és l'experiència interior? Permetre'ns la major autenticitat amb els propis desitjos i poder nombrar-los perquè siguin compartits.
En parlem el proper 30 de gener, a les 19h!
Amb enstarelats, només hem obert la porta... El camí està per començar.
