LA MOTXILLA PER AL CAMÍ INTERIOR: LA RESSONÀNCIA

 

Aquesta imatge captura precisament un d'aquests moments de pausa, un espai on l'individu o el grup s'aturen a observar l'entorn abans de decidir la direcció. És el punt en què la ruta es connecta amb el nostre camí interior.

Què ens diu aquesta escena sobre el nostre propi viatge?

Dimensió Horitzontal

Quins serien exemples concrets d'activitats o pràctiques que es poden fer per fomentar la ressonància Horitzontal amb altres persones (parella, amics, comunitat) més enllà de la simple "trobada"?

---

Dimensió Diagonal

Quan el text parla del "gaudir del que ja tenim" en la ressonància Diagonal amb les "coses" (la llar, els objectes, el que fem), quina és la diferència clau entre aquest gaudi resonant i un simple plaer consumista o possessiu?

---

Dimensió Vertical

Com es pot traduir el concepte de ressonància Vertical amb la "transcendència" (Déu, la natura, l'art) a una experiència pràctica i quotidiana per a algú que no es considera necessàriament religiós o molt espiritual?

LA MOTXILLA PER AL CAMÍ INTERIOR: LA IMAGINACIÓ (1)

Avui dins la teva motxilla, hi tens una eina molt poderosa. Camina amb ella...

Aquest vídeo ens convida a descobrir la força més potent i sovint incompresa del nostre desenvolupament personal: la fe, entesa no com un dogma religiós, sinó com el veritable "motor invisible" que impulsa la nostra existència. La peça explora com aquesta energia interna actua com a combustible indispensable per a qualsevol transformació, recordant-nos que tot canvi exterior neix primer d'una certesa interior que ens permet avançar fins i tot quan els sentits encara no perceben cap resultat tangible.

En el context del treball interior, el vídeo ens desafia a activar aquesta capacitat de confiar en allò que encara no veiem. Ens mostra que aquest motor és l'única eina capaç de travessar la incertesa i sostenir-nos en els moments de dubte, suggerint que la nostra realitat no es construeix només amb accions físiques, sinó amb la qualitat i la força de la nostra convicció interna; és, en definitiva, l'art de moure'ns guiats per la visió del cor abans que per la vista

Vincles nº47: PAPAM, caminem...

 

Des de divendres a la nit fins dissabte, més de 1300 persones hem caminat, donat suport a les rutes... per fer possible la 48ª PAPAM (Pujada a peu a Montserrat) de La Salle Catalunya. Caminar... per enfortir qui som junts, què ens uneix i com volem donar-nos als altres. Tot un estil de vida. Els qui heu caminat de nit sabeu ben bé el rerefons d'aquesta dada històrica que ens convida a MIRAR MÉS ENLLÀ:

Els romans col·locaven pedres de marbre blanc als carrers perquè reflectissin la llum de la lluna i les torxes durant la nit. D’aquesta manera, els vianants podien veure millor on trepitjaven en una ciutat on no hi havia fanals com ara. Així que eren com una mena d’"ulls de gat" antics!

Una llegenda diu que aquestes pedres brillaven soles a la nit, com si tinguessin màgia o llum pròpia, i que protegien els habitants de mals esperits quan tornaven a casa. Es creia que era un senyal que els déus vetllaven per la ciutat.

Viure mirant més enllà, sabent que la moreneta ens acompanya... Gràcies a tots i totes per la PAPAM!

Vincles nº 46: Aposta per la vida

 

Ens diu Josep A. Català a HISTÒRIA DE LA VIDA:

Si el temps no avancés sempre cap endavant...

Si l'univers no progressés constantment cap al desordre...

Si la relació entre partícules i forces fos lleugerament diferent...

Si la distància entre la terra i el sol no fos l'adequada...

Si no hagués arribat aigua extraterrestre...

Si la terra no hagués patit el xoc catastròfic pel qual es va crear la lluna...

Si el carboni i l'atmosfera no regulessin la temperatura planetària...

Si els volcans no haguessin omplert l'atmosfera primitiva de metà...

Si el nostre planeta no tingués camp magnètic...

Si no s'haguessin produït extincions massives, com la dels dinosaures...

ELS HUMANS NO EXISTIRÍEM.

Mirant tota aquesta planificació, estratègia de la pròpia vida per créixer, avançar..., no se't desperta un sentiment d'agraïment profund per tant?

Existim per adonar-nos del que tenim a les mans? Com fem córrer aquesta Vida, regalada?

És temps de Pasqua. És temps de Vida.