Així comença Filgies del mal, els diaris de la llibertat: un camí interior sense retorn

Aquí us presento un projecte ambiciós, encara inèdit, amb ganes de poder difondre'l i que arribi a les persones... a cadascú de vosaltres que llegiu aquest text. Un text literari que està dins d'un projecte més ampli que porta per títol PROJECTE SII (un dia us en parlaré). En la infografia de dalt hi teniu la sinopsi.

Una aventura interior protagonitzada per dos joves: James i Kristinne en una remota illa, prop d'Escòcia.

Deixeu-vos seduir per l'inici de la història... però abans agrair-vos la vostra participació avui en aquesta petita comunitat (presentació de Pren alè). Ens calen moments on aportem, on deixem ressonar la vida, ara que sembla que tot es tanca i se'ns demana recuperar un esperit comunitari de veritat... Ens cal recomençar i ens cal donar molt (agrair a educadores, metges tot el seu esforç per tenir cura de les persones, més que mai). Hi hem de ser tots i totes, també els més petits, els més abandonats, els que queden al marge del camí, els silenciats... Fem presents totes les persones que han patit la malaltia, ingressats a hospitals, pèrdua de familiars i amics, situacions econòmiques que desestructuren... La Covid ho ha deixat tot al descobert i hem de retrobar el sentit de tot, allò essencial: LES PERSONES.

Despertem, junts, amb la música!

Fugim d'una societat que respira la frase amb la qual comença la novel·la: UN PETÓ EM VA ROBAR LA VIDA.

Aqui teniu el link per llegir aquestes primeres pàgines: DINOU PRIMERES PÀGINES

M'agradaria poder-vos transmetre tota la història, on cançons com PREN ALÈ neixen del propi text...Un text que parla per si sol, perquè és el reflex del que podem viure... o potser ja vivim: un retorn a  nosaltres mateixos.

Gràcies per compartir l'estrena del videoclip. Gràcies!

I gaudiu de la lectura. Us agrairia que m'envieu comentaris sobre la cançó, sobre la història (oriolmar@gmail.com). Hem obert un feed-back... jo estic receptiu a totes les vostres propostes.

Quin somni teníem oi Horacio... fer un espectacle on música, textos, cançons i vida es fusionin. El creem?  Fem que una performance obri camí i ens ajudi a ressonar per dins?

Aquí estic. Quan vulgueu. Mentrestant, cada dissabte seguirem obrint clarianes. Acompanyant.