MEDITACIÓ DE LES ARRELS:A partir d'avui us proposo una sèrie de meditacions, amb l'arbre com a centre d'interès. Comencem mirant les seves arrels...
Escull un lloc tranquil, tanca els ulls i centra't en la respiració. Inspira i expira pel nas molt lentament i de forma conscient.
Si vols, pots fer-ho estirat al llit (a l'anar a dormir).
Dedica uns dos minuts a treballar aquesta consciència amb el propi cos. Després imagina't que ets un arbre, un gran arbre, centenari. Un arbre amb una gran capçada. Però... fixa't en les seves arrels. Penetren profundament a dins la terra. Imagina que les arrels són les teves cames. Ets sents connectat/connectada amb la terra, a través dels peus, de les cames, dels malucs... Puja una energia, una força de vida que ho ampara tot, i ho acull tot. Tot el que has viscut avui o al llarg d'aquesta temporada està dins aquesta Vida.
Ets sents un arbre profundament arrelat.
Experimenta com cap ventada, cap tempesta podrà treure't mai d'aquest pam de terra.
Al final, respira fons i en cada expiració, digues una frase positiva que et faci de mantra: Soc Vida, i l sento per dins (per exemple). Agraeix!
Fes tres respiracions finals: a l'expirar, agraeix el que has rebut, el que reps i rebràs a través de les arrels.
Que siguis molt feliç.
MEDITACIÓ DE L'ESCORÇA:
Ets un arbre amb unes arrels profundes, ben plenes de vida compartida, que s'aixamplen al llarg del teu pam de terra. Ets una persona arrelada.
Avui et proposo la Meditació-visualització de l'escorça.
Busca l'espai i les condicions que ahir et van ajudar per començar. Tanca els ulls. Quan respiris, imagina't que a l'inhalar, agafes tota la Vida i quan exhales, la dones. Sigues conscient d'aquest moment.
Entra altre cop al bosc i contempla l'arbre que tu ets.
Obre els braços i palpa la teva escorça. Abraça-la.
Toca la base, el tronc que constitueix la teva vida, ara.
Mira si el tacte és aspre.
Si hi ha algun nus o una ferida que es va tancant...
Si hi ha molsa que comparteix amb tu molts moments.
Si el tronc creix vertical o de costat, però va creixent...
Fixa't en cada detall. Ets tu ara, vivint.
Abraça aquest tronc i a través de la seva escorça, pren el pols del teu moment.
Toca la pell del que vius.
Al final agraeix. Sempre agraeix.Tant el que vius personalment com el que comparteixes amb els altres.
Quin tronc! Endavant. Creix ben alt!
Fes unes respiracions finals més profundes i poc a poc, ves obrint els ulls.
Ets les teves arrels, la força del teu tronc, la teva escorça.
Gràcies pel que ets.
MEDITACIÓ DE LA CAPÇADA:
Som arrels, som tronc però també som capçada que mira al cel, més enllà del nostre món més material.
Et convido a adaptar l'experiència que et proposo: si pots estirar-te sota un arbre real, perfecte; si prefereixes imaginar-t'ho estirat al llit, també és una bona opció. Jo t'aconsello que si estàs de vacances i pots fer-ho dins d'un bosc, valdrà molt la pena.
Estira't i tanca els ulls. Respira compassadament, conscientment. Sempre pel nas.
Visualitza interiorment que mires la part de l'arbre que ets tu, la més alta; la que s'enlaira. Una capçada que s'enfila ben amunt, amb moltes fulles i moltes branques. No et perdis detall de tot la grandesa que representes.
Mira el color de les fulles, la llargada de les branques.
Hi entra la llum? Quina alçada fa el tronc?
Gaudeix d'aquest moment.
I ara, ves més enllà: enviar les teves llavors el més lluny que puguis. Ets un abre, no camines, però pots fer que la vida neixi més enllà. Imagina-t'ho. El teu arbre produeix llavors molt petites. Potser ets un pollancre o un salze i a través del vent ets capaç d'enviar les llavors ben lluny. Potser t'hi ajuda algun ocell, o altres animals.
Ets vida, abundància. La capçada no acaba en tu, comença més enllà de les teves propies fronteres.
Tornar a mirar-te des d'abaix, quasi tocant els núvols. Aquest cel que et fa gran; no per tancar-te en tu mateix/a sinó per obrir-te encara més.
Fes unes respiracions finals conscients, mou poc a poc el teu cos i obre els ulls.
Agraeix la teva grandesa. Gaudeix-la.
Una pregunta: quin arbre ets?
MEDITACIÓ DE LA MAR DE FONS:
Avui et proposo sentir-te com el mar. Les onades arriben i marxen. Prova-ho demà: quan caminis, o estiguis contemplant la natura tranquil·lament, sigues conscient de la respiració oceànica. En que consisteix? Fes com has fet fins ara : inspira molt lentament pel nas i expira molt lentament pel nas. Al fer-ho, fes una petita oclusió a la glotis produint el soroll de les onades del mar. Fes-ho molt suau sense forçar. Sona com el mar? Imita'l.
Imagina que sents amb aquest respirar el teu mar de fons, allò que reps, que ve a tu i alhora, allò que dones, que marxa...
Ets mar.
Prova-ho. És una respiració que et porta a aquell paisatge de mar que tu t'imaginis.
És una respiració tonificant. Fes -la durant el dia, no a la nit.
Endavant!
Demà et portaré la meditació-visualització de la roca.
Cuida't!
MEDITACIÓ DE LA ROCA:
Els arbres són lentíssims. La seva infantesa i la seva joventut duren deu vegades més que les nostres, i tenen una esperança de vida com a mínim cinc vegades superior. Per això en fa l'efecte que són éssers estàtics, immòbils com les pedres... però tenen molta vida per dins: els arbres es comuniquen, cuiden amb amor els seus fills, es preocupen dels veïns vells i malalts.
Pots ser ser una roca, estar, romandre i sentir que per dins corre molta Vida? I tant que pots.
Tanca els ulls i imagina el teu espai. Un lloc on puguis sentir-te roca. Una roca ben gran, o ben petita... tu tries. Una roca dins un gran bosc o en ple desert. No són detalls importants, perquè la pedra ÉS malgrat el clima, les condicions adverses.
Som.
Experimenta amb la respiració pausada aquest ROMANDRE. Encadena sense pausa la inspiració i l'expiració, ben lentament, com si el temps s'aturés. Fes-ho sempre pel nas, recorda.
Connecta amb aquesta imatge al llarg del dia. La teva roca sempre estarà allà, esperant-te, allàs estàs TU.
Torna-hi sempre que ho necessitis.
Quan obris els ulls, recupera una nova mirada de la teva vida.
Molta força.
