Viure en família: un espai on retrobar l'acompanyament profund dels infants

 

Fa una colla d'anys que a casa som subscriptors de la revista Viure en família (CLICA I CONEIX EL SEU CONTINGUT).

No cal que us digui que val molt la pena: criança, espais naturals de creixement en connexió amb el que vivim, literatura per infants... Una meravella. Allà pares, mares, educadores i educadors; espais de lleure, escoles, famílies ens hi trobem formant una gran comunitat. I tot plegat presentat en una maquetació espectacular que fa que tot llueixi. No podem perdre revistes de tan nivell, que ens acompanyen i que ens fan millors per dins.

Quan el seu director, en Miquel Àngel, ens va proposar a la Laia (Clica), l'Alba (Clica) i a mi fer una conversa al llarg d'un matí parlant d'Espiritualitat i infància vaig pensar que érem uns privilegiats. I així va ser. Des de recorreguts vitals molt diferents,  hi vèiem un mateix horitzó i diferents camins que s'apropaven i es complementaven. Va ser un goig de conversa, posant els infants, i la riquesa interior, la Vida (en majúscula) de  l'Espiritualitat que corre pels dolls d'aigua que cal trobar i descobrir, en el centre.

Calen espais interiors on els infants hi facin estada. Aquesta és la gran conclusió a la qual arribàvem.

Gràcies Laia, Alba i Miquel Ángel per les vostres paraules, per la vostra mirada i per la tasca que aneu fent dia a dia, deixant-vos interpel·lar per dins i cercant formes i dibuixos vitals que acompanyin els altres. Quin privilegi escoltar-vos.

És un gran goig per Núvol interior poder-vos presentar la proposta d'Atzucac en aquest últim número de Viure en família. Una de les revistes, com deia al principi, més interpel·ladores que com a pare de tres fills he pogut llegir i aprofundir.

Sense cap pretensió, humilment, ens sumem a moltes persones (la Laia, l'Alba, en Miquel Àngel...) i projectes que avui encoratgen, acompanyen els infants en el seu descobriment interior. No us perdeu la conversa ni els recursos que hi podeu trobar que intenten posar llum i eines a l'acompanyament de l'espiritualitat en els infants. Tot un repte.

Seguim i gràcies a tots i totes.

Aquí hi teniu un tast...

VISUALITZEU TOTS ELS CAPÍTOLS (ATZUCAC)

                                          

Marató Atzucac: vuit capítols, vuit espais interiors per infants de 5 a 10 anys

 

Us presentem tot el recull de capítols de la sèrie, amb les guies didàctiques i l'avaluació. Si utilitzeu els capítols per treballar-los amb infants de 5 a 10 anys, en l'àmbit familiar, del lleure o a l'escola, us agrairia molt que dediquessiu 5m a fer l'avaluació. Moltes, moltes gràcies! Gaudiu-ne.

Primer capítol: ON ETS SOROLL

GUIA DIDÀCTICA

AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT

2n capítol: AL MEU COSTAT

GUIA DIDÀCTICA

AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT

3r capítol: Escoltaaaaa

GUIA DIDÀCTICA

AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT

4t capítol: Tu

GUIA DIDÀCTICA

AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT

5è capítol: Casa nostra

GUIA DIDÀCTICA

AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT

6è capítol: El batec

GUIA DIDÀCTICA

AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT

7è capítol: El mirall

GUIA DIDÀCTICA

AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT

8è capítol: Som persones

Aquest capítol va néixer a partir d'una idea de Càritas Diocesana de Barcelona i que es va concretar en un primer moment, en un documental amb diferents testimonis (Bea Talegon, Cesk Freixas, M. H. P. Laura Borràs...) sobre què vol dir viure amb dignitat, ser persona. No us el perdeu!

Reconeixement a l'aportació de la sèrie infantil ATZUCAC

 El dia 11 de febrer, Fundació Escola Cristiana amb Editorial Baula concedien a la minisèrie ATZUCAC, el PREMI ARMENGOL-MIR (11a convocatòria). És un honor que es reconegui el que de forma humil ha volgut aportar i vol aportar la sèrie: ajudar els infants a submergir-se en espais interiors que ressonin i desvetllin Vida (per a infants de 5-10 anys). No és un reconeixement a mi, ni molt menys; és un reconeixement al dret dels infants a acompanyar-los en el seu camí interior, personal, que construeix i que des de la imaginació, el que jo anomeno intravers, poden descobrir-hi un món compartit, des d'una profunditat mai vista. Sense guies, sense camins marcats... Elles i ells en són els protagonistes.

Seguirem construint, al costat de molta gent. Gràcies Josep Gordi, Marta Plujà, Carmina Álvarez.

Gràcies Bernat, Queralt i Roger, veus en off dels vuit capítols.

Gràcies.

Ressenya del segon capitol de la sèrie Atzucac: AL MEU COSTAT

 

Recordo el dia que parlava amb el Ricard perquè volia fer un capítol que apropés el tema de la pèrdua als infants. En aquell temps, en Ricard formava part de l'Associació Temps. Ara continúa la tasca d'acompanyament i com a facilitador de processos personals i col·lectius amb el nom de Prosperitas. Ell em va posar en contacte amb la Carmina per preparar el capítol. Va ser un goig aprendre d'ella, de la seva senzillesa, de la seva proximitat, dels camins que podem seguir i que ens poden ajudar a viure en consciència, malgrat sembli aparentement que el camí s'ha trencat. Li vaig demanar un dia, si s'animava a fer una ressenya del capítol i aquí la teniu. 

No us la perdeu. Gràcies Carmina per les teves paraules, per ser-hi. Esperem que ajudi a parlar de la pèrdua... Moltes pèrdues que ens portaran a fer un viatge interior; una veritable aventura de retrobament, de desvetllament. Entra a la pàgina web de Prosperitas per conèixer tot l'acompanyament que fan i les seves propostes:

El capítol “Al meu costat” ens mostra el viatge emocional que en Pau fa al adonar-se que l’àvia ja no hi és.

Reconèixer la pèrdua és el primer pas per a poder transitar al llarg del procés que tots vivim quan un ésser estimat mor. 

A més de les altres propostes de la guia, us animem aprofundir en una d’elles: “ELS PROCESOS INTERIORS DEMANEN CONSCIÈNCIA I TEMPS”: recollir el moment en el que en Pau es troba “al fons del mar”.

Realitzar activitats que ens ajudin a fer aquest “viatge interior” i posar paraules de les coses que ens agrada compartir amb el pare, la mare, germans, germanes, amics, amigues… podem dibuixar, escriure, jugar... posant nom i fet a tot el que vivim i sentim.

És important reconèixer els nostres sentiments, experiències, aprenentatges… que ens poden servir per recuperar-ho en cas de viure alguna pèrdua d’un ésser estimat.

VISIONAT DEL CAPÍTOL (clica i subscriu-te al canal Núvol Interior).

Vuitè capítol d'ATZUCAC: Som persones. Les portes ben obertes!

 

Encara recordo la conversa amb la Marta de Càritas dient-me: Oriol, el tema de la dignitat donaria molt de joc.

Li vaig fer cas. Vaig començar a pensar que podria ser un bon paisatge per tancar aquesta temporada, tant pels adults com pels infants. I així ha estat. Presentem aquest últim capítol ple de simbolisme i de manifest: cap persona, sigui com sigui, vingui d'on vingui està condemnada a viure indignament, apartada, exclosa. No. 

Dir-ho avui, en un context de pandèmia, de vulnerabilitat, és més que mai un compromís. Som persones i veure que les portes de la dignitat s'obren en l'educació, en les potencialitats humanes, en l'habitatge i la salut per a tothom... és més necessari que mai.

En aquest capítol faig un homenatge als meus tres fills: Bernat, Queralt i Roger que en tots els capítols hi han posat la veu. Han fet el fil narratiu i aquí, a SOM PERSONES, a través del dibuix, ho fan amb el lligam artístic que uneix vida i interioritat. Cadascú exposa quin espai cal crear, perquè la Rosa trobi les portes obertes.

La Rosa no és culpable de res, som la resta, els homes i dones d'aquest món que hem d'obrir-nos i acollir. Si la Rosa entra per la porta, jo també. Ella i jo.

 Potser cal ser atrevits i reescriure el món amb creativitat, des del gran cercle del joc comunitari, des de la Vida que no té fronteres...

Siguem parc d'atraccions, joc, escola oberta, i casa comuna.

Benvinguda i benvinguts al nostre món totes les "Roses" que ens arriben a casa nostra.

Gaudiu del capítol i gràcies.

No us oblideu del Som persones, la dignitat pels adults (estrenat al mes d'abril passat):

AVALUACIÓ-RESSÒ

Un capítol d'Atzucac per la Dignitat humana

 

A finals d'abril, incorporarem una novetat a les presentacions del capítol 'dAtzucac. Presentarem un documental, amb diferents veus de la nostra societat que explicaran que és per a elles i ells, la dignitat,  aquell tret que hauria de ser inherent a tota persona, sigui quina sigui la seva condició, i que molts cops, no és tan evident. La indignitat, la invisibilitat de rostres, el rebuig cap a les persones que busquen una vida millor... són actituds ben evidents. Som cridats, tots plegats, a fer una gran comunitat humana i ens queda molt camí per recórrer.

PARTICIPA i digues la teva definició de dignitat. 

Pots fer-ho al PADLET: https://padlet.com/oriolmar/Bookmarks

Tots els vostres comentaris es podran visualitzar al documental. Gràcies per la vostra participació!

Amb el títol SOM PERSONES, LA DIGNITAT estem preparant un material creatiu marca de la casa, Núvol interior. Ara fa un any que tot just vam començar aquesta aventura per acompanyar-vos i obrir clarianes, fer de la condició humana i de la seva profunditat, la nostra bandera. 

Busquem veus del món de la política, de la música, poetes, periodistes, editores, persones compromeses amb el món.... Un mirada ampla i que reculli totes les sensibilitats.  Aquest capítol, el vuitè d'Atzucac, el prepararem conjuntament amb Càritas Barcelona, igual que vam fer amb el capítol Tu (la història de Ben i Tadi).

El documental s'estrenarà a finals d'abril i el capítol, per als infants de 5 a 10 anys, sortirà a finals de maig. Seguim acompanyant-vos igual que fa un any. Hi som i hi serem. Cuideu-vos molt.

Si voleu contactar amb el projecte: oriolmar@gmail.com.

Recordeu que aquí al bloc podeu veure l´últim capítol que hem publicat, EL MIRALL, una mirada al paisatge profund de qui som. No te'l perdis!

Setè capítol d'ATZUCAC: EL MIRALL

 

Presentem en aquest capítol un dels espais de reflexió més importants de tots els temps: Qui som? Una pregunta que ja sabeu que des d’ATZUCAC  presentem com un espai interior. No ho fem dels punt de vista d’anàlisi filosòfic racional sinó com un lloc on descobrir la riquesa personal que podem trobar si ens hi capbussem, passejant-nos per les preguntes i els silencis que ens configuren i d’un horitzó que reconeixem com a nostre... El mirall és un crida per als infants a interrogar-se, vitalment, connectant amb el que són. Deixant que el que descobreixen com a camí fet o per fer, tingui l’oportunitat d’aflorar...

No presentem cap exercici filosòfic que desbordi als infants, ans al contrari. Presentem un espai que  vol ajudar (com a temps ancorat) a que el temps s’ompli de profunditat... i que surti el que surti. Ens els infants de 5 a 10 anys, pot ser descobrir que jo ara soc algú que m’ho passo molt bé dibuixant i jugant amb els meus cosins... Posem “lletra”, com diem al final del capítol, al que vivim (temps narrat), sabent que cadascú és un món. Recordeu de no transferir la nostra visió d’adults al que els infants descobreixen en el seu món interior. Al seu ritme i amb les seves paraules, elles i ells aniran descobrint i trobant!

GUIA DIDÀCTICA COMPLEMENTÀRIA

AVALUACIÓ-RESSÒ

Gràcies per seguir el projecte Atzucac.

Des d'ARA CRIATURES, donem a conèixer la sèrie ATZUCAC

 

                                               (Clica aquí per llegir el text sencer)

Si voleu subscriure-us al CANAL DE YOUTUBE (cliqueu a la fotografia de sota):

Aquí trobaràs LA LLISTA DE REPRODUCCIÓ (clica), amb tots els capítols publicats fins ara.

I  el 6 de març, estrena del setè: EL MIRALL.

Si voleu contactar amb el projecte, escriviu a ORIOL MARTIN (oriolmar@gmail.com). Encantat de rebre els vostres suggeriments, comentaris. Gràcies!

Sisè capitol d'Atzucac: EL BATEC

 

Presentem avui el sisè capítol de la sèrie. En Pau es passeja per un paisatge, un atzucac personal força especial... I tot comença quan ell es mira al mirall. No només hi veu els seu rostres sinó que també hi veu el món. Una explosió sensorial de mirades, batecs... l'aniran portant a fer camí en aquesta experiència.

Ens fa molta il·lusió arribar al sisè mes consecutiu presentant aquests espais interiors i acompanyant així infants, nois i noies de 5 a 10 anys. Esperem que en gaudiu molt i que us hi submergiu... després, al final, podeu escriure (enstarelats) què us ha aportat, per on hem caminat. Podeu compartir-ho en forma de dibuix o de frase, fotoparaula.

Envia-ho a oriolmar@gmail.com

Aquí tens la GUIA DIDÀCTICA que et servirà de mapa, però recorda... EL CAMÍ EL FEU VOSALTRES!

AVALUACIÓ-RESSÒ

CASA NOSTRA: ens connectem a la natura

 

Presentem avui el cinquè capítol de la sèrie. Ens fa molta il·lusió un cop més, presentar un espai interior tan especial com aquest. Casa nostra ha estat possible gràcies a la col·laboració de Josep Gordi (Postgrau Significats i Valors Espirituals de la Natura) que ha suggerit i aportat perquè el projecte tingués el to adequat. Gràcies Jordi.

En Pau i l'Anna entren de la mà d'una àliga en el món intern del bosc, en la seva ànima. Les paraules poc a poc deixen pas al silenci, a la contemplació i  a sentir-se units amb totes les criatures. Comencen un viatge interior que els canvia, els transforma la seva mirada. Cada arbre, el bosc es converteix en casa seva. Es senten acollits i l'escolta i l ressonància els donen una nova manera de Viure. Al final, els dos signen la frase que resumeix la seva experiència. No és cap lliçó, es tracta del que han descobert...

Si estimes la natura, descobriràs que ella t'ha estimat sempre.

Casa nostra vol submergir els infants en el món natural, des de l'estima i la connexió que potser hem de recuperar, una essència que mai haguéssim hagut de perdre...

Us proposem un viatge al fons de la natura, on redescobrirem que la connexió amb la natura és constitutiu de la nostra existència humana. Un espai sagrat, un Misteri on ens hi podem submergir...

Ens hi endinsem?

Aquí teniu la GUIA DIDÀCTICA (cliqueu)

AVALUACIÓ-RESSÒ

30 de gener: TAULA RODONA "LA NARRATIVA DEL SENTIT". No hi falteu.

 

Us convidem a la taula rodona que recopila els cinc primers capítols de la sèrie (el dia 30 de gener arribarà el sisè). És un bon moment per reflexionar junts amb les entitats i persones que heu fet costat  al projecte. Poc a poc hem anat fent sinèrgies i hem tirat endavant una idea que vol aportar nous espais interiors en un moment on cal acompanyar els infants de forma especial. 

Us proposem un diàleg a partir de l'esperit de la sèrie i on abordarem la pregunta: La narrativa del sentit, crear espais interiors on explorar i submergir-s'hi, quina raó de ser té? Què aportem? Com acompanyem els infants des d'aquí, més enllà de l'educació en valors? 

Gràcies Ana, Laura, Carmina, Ricard, Josep, Marta per participar-hi i com un calidoscopi, aportar la vostra visió en aquesta narrativa, relats de vida, paisatges que ens transformen i no ens deixen indiferents.

El dia 30 de gener, a les 19h, ens trobem a la plataforma Zoom. Si esteu interessats en participar-hi AQUÍ TENIU L'ENLLAÇ. No hi falteu. 

Moltes gràcies, exploradores i exploradors interiors!

Quart capítol d'Atzucac: TU

 

Us presentem el quart capítol de la sèrie.

Ens fa molta il·lusió presentar-vos aquesta història, la història de Tadi i Ben. I ho fem de la mà de Càritas. Des d'aquí agraeixo a l'equip de campanyes i sensibilització (Marta, Itziar) les seves aportacions i la sintonia que hem tingut a l'hora de crear un material que provoqués i obrís espai interior en els infants de 5 a 10 anys. Gràcies!

En aquest capítol presentem el paisatge interior de l'alteritat, l'ajuda mútua. Sentir la vulnerabilitat de l'altre em posa en camí, al seu costat. Junts podem crear una petita comunitat on la solidaritat flueix, es fa vida, més enllà de les necessitats materials que hi puguin haver (i que poden ser molt reals i desempoderar la vida de les persones). Ens sentim units els uns als altres i llavors sí, podem mirar junts un mateix horitzó. 

Moltes realitats, molts rostres del nostre món esdevenen invisibles als nostres ulls. Com Ben,  jeuen a terra i passen desapercebuts, lluny de la nostra mirada. Fer-los visibles, incorporar l'altre a la meva vida és apostar per iniciar un camí al qual no podem renunciar: el comunitari.

Com sempre, ATZUCAC presenta un paisatge, una història que ens pot servir de mirall, un espai on perdre'ns en cada detall, per ser-hi i descobrir qui és el TU.

Infants, si voleu podeu caminar amb Tadi i Ben! Endavant!

GUIA DIDÀCTICA DEL CAPÍTOL (cliqueu)

AVALUACIÓ-RESSÒ

Tercer capítol d'Atzucac: ESCOLTAAA

 

Ha arribat el dia.

Ja teniu aquí el tercer capítol de la sèrie. Us presentem una mirada a l'experiència d'escoltar... Deixeu que us posi la introducció que trobareu a la Guia didàctica, tota una declaració d'intencions del capítol.

Famílies, educadores, educadores compartiu amb els infants aquest espai. Que explorin.

Us presentem un capítol dedicat a l’escolta. Com diu Teresa García Valenzuela, a l’article publicat a la revista Viure en família (gener-febrer 2019), escoltar ja és per si mateix, no requereix res, escoltar és un acte revelador i transformador en si mateix. Experimentes espai que atén al que sorgeix, collage de pensaments, imatges, sensacions, emocions... Escoltar és una pràctica d’amor i respecte per la integritat i la potencialitat pròpies i alienes. Escoltar allò que escolta en mi no és cap joc de paraules, ÉS UN ACTE DE COMUNIÓ AMB LA VIDA.

Per cert, amb aquest capítol fa 25 dissabtes que us acompanyem. 25 paisatges interiors... Potser dissabte vinent, ho haurem de celebrar. Gràcies!

Baixeu-vos aquí el material: GUIA DIDÀCTICA (ESCOLTAAA)

AVALUACIÓ-RESSÒ

Segon capítol d'ATZUCAC: Al meu costat

Us presentem, de la mà de l'ASSOCIACIÓ TEMPS, un nou capítol d'aquesta microsèrie que vol plantejar espais vitals per on passejar-nos. A partir d'aquí, descobrir, viure, interrogar-se, sentir. Tot un seguit d'actituds que ens interpel·len i que ens connecten amb el nostre interior més profund, personal i comunitari.

Avui plantegem el tema de la pèrdua, encarnat en l'experiència d'en Pau. Ell fa una setmana que ha perdut la seva àvia amb qui tenia una relació molt especial. Des de la pèrdua fins a l'acceptació hi ha tot un camí a fer. El capítol vol acompanyar tot aquest procés. Com sempre, i aquest és el sentit de la GUIA DIDÀCTICA, obrim el tema i plantegem una primera reflexió general. Però pensem que ja té sentit. Aquest aspecte de la pèrdua, poques vegades en parlem en família o dins les aules, a les tutories. Fem-ho, i si aquest material us és útil tindrà llavors tot el sentit del món.

Agrair a l'ASSOCIACIÓ TEMPS l'estima, la proximitat i la seva experiència que han estat presents des del primer moment que es van animar a col·laborar en aquest projecte. Gràcies Carmina per tot el suport. Us convidem a entrar a la seva web i veure els recursos que us ofereixen per acompanyar el dol dins els centres educatius. No dubteu en contactar amb ells.

Associació TEMPS

Res més, us deixem amb el capítol. Infants que esteu a punt de veure'l, educadores, educadors, mares i pares... deixeu-nos el vostres comentaris o suggeriments a  oriolmar@gmail.com . Esperem tenir retroacció (feedback) vostre!

Teniu aquí  l'accés a LA GUIA DIDÀCTICA:

GUIA DIDÀCTICA

AVALUACIÓ-RESSÒ

Recordeu que al canal de Youtube NÚVOL INTERIOR teniu tot el material visual.

Estem presents a Twitter i Instagram (nuvolinterior).

US ACOMPANYEM... i com diuen en Pau i les seves amistats: PENSA I PREGUNTA'T, sempre.

Adéu!

I a finals d'octubre, un tercer capítol que posarà sobre la taula els sentit d'escoltar-nos de veritat i acollir-nos...

Primer capítol de la sèrie ATZUCAC (On ets soroll?) amb la GUIA DIDÀCTICA i Bon estiu!

Us presentem el primer capítol.
Ens fa molta il·lusió plantejar una microsèrie d'una durada d'uns 3-4 minuts, que pugui apropar, humilment, la interioritat, la reflexió i el plantejament de qüestions vitals als infants. Ens adrecem a nois i noies d'entre 5 i 9-10 anys. És un moment evolutiu molt important i som conscients que manquen propostes atrevides que ofereixin espais de recerca interior. Aquest és el sentit d'ATZUCAC.

És molt important que us fixeu bé en les directrius que oferim en la GUIA DIDÀCTICA (veure al final d'aquesta entrada). Allà us expliquem el sentit de la sèrie i de com podeu treballar el capítol amb els infants.

Si us plau, si voleu contactar amb mi, ESCRIVIU-ME a oriolmar@gmail.com. Qualsevol aportació, dubte o comentari sobre l'experiència que heu tingut amb els infants serà benvinguda.
Res més, obrim la caixa del regal i endinsem-nos en el silenci, el primer regal a descobrir que presentem en el capítol ON ETS SOROLL?
Amb aquesta entrada us diem bones vacances. Hauran estat setze setmanes seguides acompanyant-vos amb la vídeo-reflexió setmanal dels dissabtes.
Ara ens prenem uns dies de vacances, però tornarem el 5 de setembre (PROJECTE AVENC).
Tornarem amb un videoclip d'una cançó (Pren alè, desperta) que vaig crear en motiu de la novel·la Fílgies del mal, els diaris de la llibertat i que vam enregistrar als Estudis Sentir de Barcelona amb bons amics músics: Lluís, Horacio, Àngel, Clàudia... El presentarem a finals d´octubre!!
Ah, i no patiu que el 26 de setembre tornarà ATZUCAC; amb un tema delicat, tabú, però que no volem evitar. Títol del capítol? AL TEU COSTAT. Una reflexió sobre la proximitat de la mort i de com els infants poden parlar-ne amb normalitat (aquí hem de fer un esforç com a societat), entendre-la com absència "present", que ens lliga emocionalment a moltes persones que ens deixen, en el seu camí de la vida... Tot un repte parlar-ne a l'ATZUCAC.

GUIA DIDÀCTICA: GUIA DIDÀCTICA PRIMER CAPÍTOL ON ETS SOROLL

AVALUACIÓ-RESSÒ

Un plaer acompanyar-vos. Gràcies, gràcies, gràcies per ser-hi.

Oriol Martín
NÚVOL INTERIOR

Canal YOUTUBE NÚVOL INTERIOR

25 de juliol: estrena d'ATZUCAC

El dissabte 25 de juliol presentem el primer capítol de la microsèrie ATZUCAC. 

Amb el tìtol ON ETS SOROLL?, volem aproximar-nos a la reflexió del que pot significar l'experiència del silenci en la nostra vida. Els personatges en cada capítol entraran en un espai desconegut i descobriran que poden mirar el seu interior, poden descobrir interrogants... i a partir d'aquí, deixar-se portar per l'Atzucac: sento i em pregunto.

Tindreu en cada capítol una guia didàctica perquè aneu guiats en el sentit del capítol, allà on vulgueu treballar-lo.

Esperem que ajudi a treballar aquests espais de reflexió inexplorats, molts cops, i que obri portes. Dirigit, sobretot, a infants entre 5 i 9-10 anys.

Fins dissabte!

No soc sucre: el protagonisme dels infants

El dia 16 de maig de 2020, en plena crisi de la Covid, naixia aquesta reflexió locutada pel meu fill gran de nou anys. En un moment de màxima vulnerabilitat comunitària, no podíem deixar de reconèixer que una societat madura vetlla pels infants prioritàriament i per la gent gran. No ho perdem de vista... els infants no són sucre. Necessiten que els donem tot el protagonisme. Tot.