PROPOSTES DEL SER: lectura en ressonància, una aventura interior personal i comunitària

En el podcast d'aquest mes de desembre, us proposo seguir reflexionant junts sobre el projecte LECTURA EN RESSONÀNCIA. Ja n'hem parlat aquí, en el blog, en altres ocasions.

Em fa il·lusió pensar en un projecte pilot on es pugui posar en marxa. Recordeu que jo he creat un text propi per fer, per primer cop, aquest viatge interior: FILGIES DEL MAL, ELS DIARIS DE LA LLIBERTAT.

Sentir que al voltant de la lectura ens podem trobar educadores, educadors, artistes, cantants, editors, editores, escriptores, escriptors, i persones vinculades al treball de la interioritat, és posar en marxa un projecte transformador. Ah, falta un ingredient important: la cultura digital. Aturar la lectura a través d'interaccions digitals.

Tota una revolució personal i comunitària. Som Vojirantos!

Aquí teniu el seu sentit. Espero que us agradi i vulgueu participar-hi.

GRÀCIES per ser-hi!

 

XARXA VINCLES: cartografia comunitària que crea nous espais

 Estem obrint una nova etapa. S'obre un nou mapa ample, complex, obert a totes les disciplines, accions, paisatges humans que volem posar en sinèrgia.

La Xarxa Vincles (mapa creatiu de vincles CLICA) és un mapa que configura una nova realitat humana, on el nostre temps ancorat, narrat i viscut dona pas a una dimensió comunitària mai vista. Res és aliè a la vida, tot pren un caliu, una relació profunda malgrat ara ens sembli que estan ben allunyada.

En breu projectarem el mapa que, des de la meva experiència, obre nosus espais comunitaris. Però tu, que em llegeixes, tindràs el teu propi. Potser compartint-lo, sumarem i obrirem paisatges compartits inexplorats. Aquí hi ha la nostra riquesa.

T'imagines sumar i sumar paisatges comunitaris possibles?

Aviat començarem a crear món...

Escriu-me si vols crear el teu propi mapa, des de la teva experiència interior: oriolmar@gmail.com.

Sinapsi comunitària: el descobriment personal que ens obre a un nou espai vital

 

Agafant la imatge de la sinapsi neuronal, tot allò que tenim entre mans i vivim pot posar-se en contacte amb el món.

Ens cal fer un itinerari personal, a través d'un dels grans absents del nostre moment: el temps. A través del paisatge del temps ancorat, del temps narrat i del temps vivenciat podem descobrir que s'obre un nou espai de presència i ressonància interior.

I llavors, podem passar del jo al nosaltres. I aquest nosaltres pot tenir una cartografia vital ben diferent.

La cultura podrà lligar-se amb la vida, l'educació amb l'art, la cuina amb l'acció per la justícia, un dret centrat en l'acompanyament personal, l'astronomia lligada a l'origen de la vida...

Tot connectat en bé del que necessitem (en plural), com a comunitat.

Neix el MAPA CREATIU DE VINCLES (CLICA). Un teixit que ens ha de marcar ara i aquí.

Comencem?

En breu us plasmaré el meu mapa. Un supòsit que neix de dins, trenca barreres i ens posa els uns al costat dels altres. Tu hauràs de trobar el teu.

Bon Nadal!

Mapa creatiu de vincles: una descoberta interior

 

Travessem el temps. Transitem per llocs nous i paisatges inexplorats...

Quan? Com?

Si descobrim el temps ancorat, narrat, vivenciat.

Temps que fa forat, obre espais compartits, cartografia del cor on tu i jo ens trobem. Mapa que jo creo dins meu i que crea vincles, juntures, relacions comunitàries noves.

Aquest és el nou camí.

Som-hi?

Vuitè capítol d'ATZUCAC: Som persones. Les portes ben obertes!

 

Encara recordo la conversa amb la Marta de Càritas dient-me: Oriol, el tema de la dignitat donaria molt de joc.

Li vaig fer cas. Vaig començar a pensar que podria ser un bon paisatge per tancar aquesta temporada, tant pels adults com pels infants. I així ha estat. Presentem aquest últim capítol ple de simbolisme i de manifest: cap persona, sigui com sigui, vingui d'on vingui està condemnada a viure indignament, apartada, exclosa. No. 

Dir-ho avui, en un context de pandèmia, de vulnerabilitat, és més que mai un compromís. Som persones i veure que les portes de la dignitat s'obren en l'educació, en les potencialitats humanes, en l'habitatge i la salut per a tothom... és més necessari que mai.

En aquest capítol faig un homenatge als meus tres fills: Bernat, Queralt i Roger que en tots els capítols hi han posat la veu. Han fet el fil narratiu i aquí, a SOM PERSONES, a través del dibuix, ho fan amb el lligam artístic que uneix vida i interioritat. Cadascú exposa quin espai cal crear, perquè la Rosa trobi les portes obertes.

La Rosa no és culpable de res, som la resta, els homes i dones d'aquest món que hem d'obrir-nos i acollir. Si la Rosa entra per la porta, jo també. Ella i jo.

 Potser cal ser atrevits i reescriure el món amb creativitat, des del gran cercle del joc comunitari, des de la Vida que no té fronteres...

Siguem parc d'atraccions, joc, escola oberta, i casa comuna.

Benvinguda i benvinguts al nostre món totes les "Roses" que ens arriben a casa nostra.

Gaudiu del capítol i gràcies.

No us oblideu del Som persones, la dignitat pels adults (estrenat al mes d'abril passat):

AVALUACIÓ-RESSÒ

En quin MOT vivim? Converses per construir món

 

 Comencem una sèrie de converses dins del repte 365 PARAULES PER SER. I ho farem amb una conversa a través del canal d'Instagram de Núvol Interior, amb un live, el proper 14 de desembre, a les 19. 30h. Compartirem paraules amb el Director de Vilaweb, VICENT PARTAL, i crearem, de forma senzilla i compartida, món. Un món nostre, que relliga, que espera i que vol caminar des de dins.

Us hi esperem a tots i totes.

I no us oblideu que cada dia hi ha una paraula que que vol renéixer.

Cuideu-vos!

Link canal Instagram: Canal Núvol Interior