Una nova concepció del temps: la profunditat del temps vertical (reflexió 2)

 

Al llibre vermell, Jung explora la idea que cadascú de nosaltres està governat per dos esperits: l'esperit del temps i l'esperit dels abismes. 

En el primer, hi trobem la part que es preocupa perquè la vida enciaxi en un relat, la part quer insta a aconseguir objectius concrets. La part que treballa per alguna cosa concreta.

Com a complement, l'esperit dels abismes és la teva part més antiga, la que correspon al teu món invisible. La part de tu que no té sentit aparent i que parla amb símbols aclaparadors. La teva bogeria, els teus somnis, les teves visions. L'esperit dels abismes es comunica amb arquetips, màscares i formes d'animals. L'atrau la natura i el territori salvatge. L'esperit dels abismes no queda satisfet quan obtens el que l'esperit del temps et deia que necessitaves per poder viure una vida plena. L'esperit dels abismes veu l'ànima...

Això ho recull molt bé la Kae Tempest en el seu llibre, CONNECTAR. Un llibre molt recomanable perquè exposa molt bé paisatges interiors que creuen camins, espais, miradors...

Anem a pams.

El temps vertical ens endinsa en aquests abismes, en el ser. I això és atrevir-se a dues coses: perdre el peu (descobrir que hi ha un moment que no sabem què trepitgem, perdem les seguretats...) i en segon lloc, estem disposat a traspassar llindars, fronteres. Anar fins al fons de l'ànima, allà on els camins més pròxims estan a tocar dels llunyans, on tot és acollit i on tot pot ser contemplat.

Tu que em llegeixes segur que has caminat per valls i muntanyes i saps molt bé que quan camines tot és possible. Cada passa és una experiència. Quan ens submergim en el ser, els camins s'aixamplen, les coves ressonen, els rius baixen amb aigua abundant, les cruïlles ens porten més enllà, els dies de pluja ens preparen per quan surti el sol. Tot és possible. Els camins s'entrelliguen, es relliguen amb senzillesa i deixen lloc perquè l'altre, l'Altre hi sigui. 

El temps vertical és adonar-nos que dins nostre hi ha un món a recórrer, amb una cartografia tan gran, tan ample que no ens la podem acabar. Si la reconeixem dins nostr, ens ajudarà a retrobar la vida amb profunditat i do. Qui camina... cerca, bada, espera, interpreta, contempla, gaudeix, sent... i això només ho podem fer si s'obre davant nostre un nou espai. Un temps nou que fa forat dins la nostre vida. UN TEMPS VERTICAL.

Som-hi?

Una nova concepció del temps: el temps vertical. El temps ens pot obrir a un nou espai comunitari? (reflexió 1)

Fa temps que Núvol interior explora com l'espiritualitat avui neix enmig del nostre món complex. Un món que té una percepció molt errònia del temps. Com diu el físic Rovelli: si coneguéssim el detalls del món, no tindríem sensació del pas del temps. Vivim en un dia a dia que no ens deixa temps per compartir, no tenim temps gratuït perquè tot el que fem són obligacions. 

En conclusió: no tenim temps.

Des de Núvol interior hem anat presentant tres eines i tres temps que ens van obrint aquest temps vertical, que poc a poc ens pot obrir de veritat a una nova Vida. Anem al primer:

TEMPS ANCORAT: ens calen eines senzilles que aturin el temps. Saber que la respiració és la porta espiritual de totes les tradicions i que ens obre a la vida que rebem i donem. Atura't i podràs començar a caminar.

Caminar interiorment és creuar espais, trobar-te l'altre, ser-hi, conèixer els tesu límits, omplir el silenci de bellesa, seguir el fil del que vas vivint... Arriba el segon temps.

TEMPS NARRAT: posar paraules al que vivim és bàsic. I cada paraula, des del punt de vista performatiu, esdevé un fet. Vinclem cada racó, cada paisatge interior. I si hi ha vincle, hi ha itinerari a fer. Llavors és quan caminant, poc a poc, passem del jo al nosaltres... Ens obrim a una nova realitat.

Aquí el temps esdevé vertical, fa forat, i acull tot el que som. Trobem nous viaranys, nous PR... senders desconeguts que ens porten a viure, compartint amb els altres. Deixeu-me que en aquest temps narrat posem de relleu la importància de la imaginació. Som homes/dones simbòlics però necessitem de la imaginació com a eina de camí. Ens porta a món desconeguts, més enllà dels nostres dominis... I allà, potser trobem l'enyorança de l'altre. Aquell qui en el dia a dia, ens és tan difícil de descobrir.

El tercer temps és EL TEMPS DONAT: sentir que camines per espais frondosos, plens de rostres, de vides que volen caminar, de postes de sol, d'albades... et deixa amb la boca oberta. Desvetllar el sentit de l'excés (d'allò que en vessa el cor en parla la boca).

Com diu Jung: l'ésser que mira el devenir percep la vida, l'ésser que és, mai, ja que està ENMIG DE LA VIDA. Percebem, però cal obrir l'espai del ser... El temps vertical recull la nostra mirada concreta, ubicada, des de les alçades; captem el sentit del propi temps com a espai compartit. Aquest és el temps vertical, quan en cada instant s'obre una nova cartografia de vincles que dibuixen un nou terreny per on passejar-nos i Viure, en majúscula.

En podem parlar en fòrums, espais de reflexió, xerrades. Gràcies!

En la propera reflexió (2), desenvoluparé la cartografia que s'obre en aquest temps vertical.