divendres, 16 d’octubre del 2020

Paraula oberta (2): Amb els peus dels qui caminen de Cesk Freixas

 


Deixem que la paraula obri clarianes...

Avui, un plaer escoltar el vol de les paraules que ens regala en Cesk Freixas. Gràcies pel teu compromís i el teu bon fer. Un regal poder escoltar-te.

Aquí teniu el text de la videoreflexió d'avui...

Recordeu que en una setmana estrenem el videoclip PREN ALÈ, DESPERTA i tindreu una primícia: l'inici de la novel·la Filgies del mal, els diaris de la llibertat.

Bona setmana! Cuideu-vos molt en aquests dies incerts. Nosaltres hi serem per fer-nos costat, per cercar, per retrobar-nos.

Gràcies a tots i totes. 


Hem trobat paisatges nous al costat de casa i ens hem reconegut en les formes inconegudes de l'alegria. Fugir-li a la pressa ha resultat ser tan senzill com deixar que ens avancés, i quedar-nos quiets ha sigut la millor forma de destrossar els peatges del temps. Hem mirat enrere per comprendre l'altura del penya-segat d'on veníem, i notem encara la sensació d'aquella caiguda, amb tota la gravetat de la llei i el moment.

Per escombrar del present la brossa de la història només tenim els records i la memòria, un rostre de mirada rude que desafia les vacil·lacions del poder, de tacte suau com la poesia, com la pell d'un préssec vell, que acarona i perfuma les mans des de la naturalesa de les coses que són perquè sí, senzilles i complexes alhora, que fan rodar el món tots els dies sense saber-ne ben bé el motiu, amb la mateixa ombra que ens impedeix saber amb tota la certesa quina és l'espurna que li permet a un cor bategar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nova conversa a EN QUIN MOT VIVIM

  Miquel Àngel Alabart és Psicopedagog i Terapeuta Gestalt i Familiar Sistèmic. Ha treballat en diversos àmbits de l’educació formal i no f...