Recordo el dia que parlava amb el Ricard perquè volia fer un capítol que apropés el tema de la pèrdua als infants. En aquell temps, en Ricard formava part de l'Associació Temps. Ara continúa la tasca d'acompanyament i com a facilitador de processos personals i col·lectius amb el nom de Prosperitas. Ell em va posar en contacte amb la Carmina per preparar el capítol. Va ser un goig aprendre d'ella, de la seva senzillesa, de la seva proximitat, dels camins que podem seguir i que ens poden ajudar a viure en consciència, malgrat sembli aparentement que el camí s'ha trencat. Li vaig demanar un dia, si s'animava a fer una ressenya del capítol i aquí la teniu.
No us la perdeu. Gràcies Carmina per les teves paraules, per ser-hi. Esperem que ajudi a parlar de la pèrdua... Moltes pèrdues que ens portaran a fer un viatge interior; una veritable aventura de retrobament, de desvetllament. Entra a la pàgina web de Prosperitas per conèixer tot l'acompanyament que fan i les seves propostes:
El capítol “Al meu costat” ens mostra el viatge emocional que en Pau fa al adonar-se que l’àvia ja no hi és.
Reconèixer la pèrdua és el primer pas per a poder transitar al llarg del procés que tots vivim quan un ésser estimat mor.
A més de les altres propostes de la guia, us animem aprofundir en una d’elles: “ELS PROCESOS INTERIORS DEMANEN CONSCIÈNCIA I TEMPS”: recollir el moment en el que en Pau es troba “al fons del mar”.
Realitzar activitats que ens ajudin a fer aquest “viatge interior” i posar paraules de les coses que ens agrada compartir amb el pare, la mare, germans, germanes, amics, amigues… podem dibuixar, escriure, jugar... posant nom i fet a tot el que vivim i sentim.
És important reconèixer els nostres sentiments, experiències, aprenentatges… que ens poden servir per recuperar-ho en cas de viure alguna pèrdua d’un ésser estimat.
.jpg)