Una nova concepció del temps: la profunditat del temps vertical (reflexió 2)

 

Al llibre vermell, Jung explora la idea que cadascú de nosaltres està governat per dos esperits: l'esperit del temps i l'esperit dels abismes. 

En el primer, hi trobem la part que es preocupa perquè la vida enciaxi en un relat, la part quer insta a aconseguir objectius concrets. La part que treballa per alguna cosa concreta.

Com a complement, l'esperit dels abismes és la teva part més antiga, la que correspon al teu món invisible. La part de tu que no té sentit aparent i que parla amb símbols aclaparadors. La teva bogeria, els teus somnis, les teves visions. L'esperit dels abismes es comunica amb arquetips, màscares i formes d'animals. L'atrau la natura i el territori salvatge. L'esperit dels abismes no queda satisfet quan obtens el que l'esperit del temps et deia que necessitaves per poder viure una vida plena. L'esperit dels abismes veu l'ànima...

Això ho recull molt bé la Kae Tempest en el seu llibre, CONNECTAR. Un llibre molt recomanable perquè exposa molt bé paisatges interiors que creuen camins, espais, miradors...

Anem a pams.

El temps vertical ens endinsa en aquests abismes, en el ser. I això és atrevir-se a dues coses: perdre el peu (descobrir que hi ha un moment que no sabem què trepitgem, perdem les seguretats...) i en segon lloc, estem disposat a traspassar llindars, fronteres. Anar fins al fons de l'ànima, allà on els camins més pròxims estan a tocar dels llunyans, on tot és acollit i on tot pot ser contemplat.

Tu que em llegeixes segur que has caminat per valls i muntanyes i saps molt bé que quan camines tot és possible. Cada passa és una experiència. Quan ens submergim en el ser, els camins s'aixamplen, les coves ressonen, els rius baixen amb aigua abundant, les cruïlles ens porten més enllà, els dies de pluja ens preparen per quan surti el sol. Tot és possible. Els camins s'entrelliguen, es relliguen amb senzillesa i deixen lloc perquè l'altre, l'Altre hi sigui. 

El temps vertical és adonar-nos que dins nostre hi ha un món a recórrer, amb una cartografia tan gran, tan ample que no ens la podem acabar. Si la reconeixem dins nostr, ens ajudarà a retrobar la vida amb profunditat i do. Qui camina... cerca, bada, espera, interpreta, contempla, gaudeix, sent... i això només ho podem fer si s'obre davant nostre un nou espai. Un temps nou que fa forat dins la nostre vida. UN TEMPS VERTICAL.

Som-hi?