Recordeu el mapa de vincles? Aquell mapa que apareix quan ens hem capbussat en un temps i uns paisatges nous o retrobats que ens van endinsant? Llavors descobrim que viatjar, lliga amb la Vida, que la Ciència té sentit si és per protegir a tot ésser viu del món; que la cuina pot ser un pont entre cultures; que fer teatre pot constuir un món que encara no existeix i que ens faria viure de forma més sostenible. Que les escoles poden ser plataformes on l'art tingués la porta oberta... Vinclar. Relligar.
I resulta que quan respires un temps ancorat, narrat i vivenciat i et passeges pels paisatges de la fondària, del fil de les petites coses, de les presències i de la donació, se t'obre un nou espai. Un eix transversal, un paisatge ple de fondària, presència i donació possibilita que hi hagi un nou ecosistema comunitari.
AXITOPIA.
Avui ja no caminem cap a l'utopia. Estem cridats a descobrir l'axitopia. Allà on tots i totes ens hi podem trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada