ENSTARELATS: històries que viatgen fins al nostre interior

En aquests moments tan fràgils, cal crear unes sinèrgies que fins ara potser no estaven mobilitzades. Necessitem tot els agents del món literari, editorial, audiovisual, humanitats i docents de llengües per facilitar la creació de relats que viatgi a l'interior, al nostre cor. I des d'aquí expressar-nos. Recollim les experiències dels germans Erricker al Regne Unit, amb la pedagogia narrativa espiritual, que ja l'any 1993 desenvolupaven aquesta idea amb infants de 5 a 11 anys. 

 L'espiritualitat neix en allò més humà: quan ens expressem i creem a través de les paraules. També podem trobar l'enstaArt? Sí, i tant. La música, la pintura i l'escultura ens poden facilitar, també, l'accés al temps vivenciat.

Quines estratègies podem facilitar als infants i joves per descobrir el temps vivenciat,  a través dels ENSTARELATS?

1. Descriure espais interiors a través de la poesia, microrelats, contes... Un exemple? Estimar.

2. Crear textos on aflorin històries que siguin mirall d'espais interiors.  Hem entrat més dins el que significa l'amor, a través de Romeu i Julieta, Orfeu i Eurídice que a través de tractats teòrics.

3. Diaris personals i comunitaris.

4. Històries compartides.

5. Llegir i treballar dins les aules llibres, contes que tenen l'esperit de l'èntasirelats. Guies didàctiques que incideixin en aquest aspecte. Les editorials podrien arriscar-se en publicar novel·les o contes que de forma virtual, puguin tenir punts de ressonància (m'aturo en un capítol i puc sentir/veure com el protagonista s'expressa interiorment o fins i tot, el lector/a pot escriure com expressaria aquell personatge una vivència determinada...).

Necessitem que el món editorial presenti publicacions que vagin en aquesta línia; que l'ensenyament de les humanitats presenti com l'art i la literatura són expressió del que vivim interiorment. I per últim, que dins les classes de català o castellà es pugui treballar aquest escriptura introspectiva, que mirant endins, et mous cap enfora (èxtasi), cap a un Plenitud. Definitivament, la cultura ens porta a la Vida. Aquesta és l'aposta de l'ecosistema de la narrativa del sentit.

Atzucac presenta microespais interiors que promoguin aquesta imaginació interior (temps ancorat, temps narrat).

L'ènstasi, com a experiència de l'espiritualitat,  està present en les  diferents tradicions religioses: món bíblic judeocristià, Islam, Hinduisme... No podem perdre aquesta riquesa. Cal recuperar-la sense prejudicis ni portes tancades.

Com diu Júlia Kristeva, una de les grans intel·lectuals europees: 

Hem perdut la moral del cor. Necessitem riquesa interna i espiritual. Hi ha dèficit d'espiritualitat. Ens cal recuperar de forma sensible la riquesa interior.  Què és l'experiència interior? Permetre'ns la major autenticitat amb els propis desitjos i poder nombrar-los perquè siguin compartits. 

En parlem el proper 30 de gener, a les 19h!

Amb enstarelats, només hem obert la porta... El camí està per començar.