Nadal: un paisatge interior

 

Comença el Nadal . Temps que obre un nou nou horitzó personal i comunitari. És un temps fort. La llum del naixement de Jesús il·lumina i pinta la Vida. Rebem-la. Acollim-la. Compartim-la.

Bon Nadal, exploradores i exploradors interiors!

En quin mot vivim: conversa amb Òscar Mateos

 

Us presentem la conversa amb Òscar Mateos: doctor en RRII i professor titular de Relacions Internacionals de la Facultat de Comunicació i RRII Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. És també membre de la Junta de govern de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i del Centre d'estudis Cristianisme i Justícia. Apassionat per l'Àfrica, on ha viscut diversos anys a països com Sierra Leone, i dedicat a entendre les arrels dels conflictes internacionals i les formes, iniciatives i instruments internacionals de construcció de pau.

Gaudiu-la. Testimoniatge i vida per construir món!

4 paisatges: itineraris de l'espiritualitat de l'oikos

 

Un article que desenvolupa quatre paisatges interiors que travessen el nostre món. Llegiu-lo, imagineu cada espai i deixeu-vos portar per l'espiritualitat de l'espai.

Escriviu el vostre ressò i els comentaris a : oriolmar@gmail.com.

LECTURA: https://drive.google.com/file/d/1zKeQJC27GEL6GvnEaV025diIAJ1gHxkr/view?usp=drive_link

Espiritualitat de l'oikos: un nou espai per ser (som)

 

Saps què són els HULVEIER? Són l'empremta que van deixar els vikings, fa milers d'anys d'antiguitat. Exactament, són camins foradats, camins fondos, força singulars i fressats pels que passaven a peu o a cavalll i que es remunten fins al 500 a.c.; s'estenien per tota Europa.  Tenen aquest nom perquè hi havia tant de trànsit per aquests camins que es van formar cavitats molt profundes. Alguns preferien passar a peu o a cavall per la part de dalt dels marges en comptes d'anar per la part fonda. 

Gràcies a l'escriptor Tobjorn Ekelund, noruec, avui tenim informació d'aquests tresors. Per mi són una alegoria de l'espiritualitat de l'espai: reposar en nosaltres mateixos i caminar des d'aquí va obrint un camí nou, insospitat, on la profunditat i la intensitat esdeven l'eix que ens marca el pas. Un camí obert, on el pas del temps deixa de ser important. Camí anclat, vinclat a tots i tothom. Avui, contemplar aquests camins (si és que els trobes) t'han de transmetre l'experiència de grandesa, excés: la vida s'ha traginat per cada pas. Anades i tornades, mirades, converses... formen un mateix sac.

Avui que sembla que tot es fragmenta, que la percepció ens perd i ens aparta d'allò important, l'espiritualitat de l'oikos ens surt a trobar. Vivim sense temps, perquè ens hem desorientat. Cap GPS, cap tecnologia ens farà caminar de nou sinó reposem en el nostre interior, ens posem en marxa i narrem una aventura que ens dona més del que nosaltres hi posem. Un do que ens regala un nou espai per viure... junts.