Espiritualitat de l'oikos: un nou espai per ser (som)

 

Saps què són els HULVEIER? Són l'empremta que van deixar els vikings, fa milers d'anys d'antiguitat. Exactament, són camins foradats, camins fondos, força singulars i fressats pels que passaven a peu o a cavalll i que es remunten fins al 500 a.c.; s'estenien per tota Europa.  Tenen aquest nom perquè hi havia tant de trànsit per aquests camins que es van formar cavitats molt profundes. Alguns preferien passar a peu o a cavall per la part de dalt dels marges en comptes d'anar per la part fonda. 

Gràcies a l'escriptor Tobjorn Ekelund, noruec, avui tenim informació d'aquests tresors. Per mi són una alegoria de l'espiritualitat de l'espai: reposar en nosaltres mateixos i caminar des d'aquí va obrint un camí nou, insospitat, on la profunditat i la intensitat esdeven l'eix que ens marca el pas. Un camí obert, on el pas del temps deixa de ser important. Camí anclat, vinclat a tots i tothom. Avui, contemplar aquests camins (si és que els trobes) t'han de transmetre l'experiència de grandesa, excés: la vida s'ha traginat per cada pas. Anades i tornades, mirades, converses... formen un mateix sac.

Avui que sembla que tot es fragmenta, que la percepció ens perd i ens aparta d'allò important, l'espiritualitat de l'oikos ens surt a trobar. Vivim sense temps, perquè ens hem desorientat. Cap GPS, cap tecnologia ens farà caminar de nou sinó reposem en el nostre interior, ens posem en marxa i narrem una aventura que ens dona més del que nosaltres hi posem. Un do que ens regala un nou espai per viure... junts.

Conversa amb Josep Ma. Mallarach: EN QUIN MOT VIVIM

 

Us oferim, de forma íntegre, l'entrevista que vam gravar aquest mes de setembre amb en Josep Ma Mallarach i que forma part de l'espai EN QUIN MOT VIVIM. Una conversa on posem en joc tres paraules: natura, espiritualitat, conservació i on cadascuna d'elles vol construir món, ajudar-nos a aixamplar la nostra vida comunitària, compartida. Gaudiu-ne i deixeu el vostre ressò, interrogants que us ressonin.

LA PODEU TROBAR al canal Youtube de Núvol interior.

Recordeu que En quin mot vivim ofereix una conversa mensual amb persones d'àmbits diversos. Gràcies per ser-hi!

ESPIRITUALITATDE L'OIKOS: aixamplem l'espai compartit

 

El món es revela a aquell que viatja a peu (Werner Herzog, director de cinema Alemany)

A vegades tenim la sensació que no tenim temps i que no estem on volem estar. Molts cops no sabem descansar en nosaltres mateixos i ens sentim més fora que dins…

No vivim només de temps… o en tot cas el temps és el que ens ofereix ara i aquí l’oportunitat de descobrir i descobrir-nos: temps ancorat a través del silenci; temps narrat, portats per la imaginació i temps de donació: descobrir el do de compartir…

Dins d’aquest temps, ara si, podem reivindicar una espiritualitat de l’espai, del viatge, del laberint, de la recerca, de l’tinerari... Un espai on deixar petjada. Diu Cioran, que si esgotem la nostra realitat passant el temps, serem només un personatge. No ens haurem atrevit a posar-nos en camí, a ser homes i dones de destí…

Tenim necessitat d’espai (ens ho recorda profèticament) Adolphe Gesché. Cal reivindicar l’espiritualitat de l’oikos. Per exemple: l’amor és lloc, Oikos (casa). Escalfor i llar. Entre certs cabalistes jueus, la paraula lloc figurava com un dels noms de Déu. Les religions ens recorden la força de viure a fons, aixamplant, encarnant la nostra vida… i la metàfora del camí així ho expressa: els 4 camins per l’alliberació de l’hinduisme, el camí dividit en vuit que mena a la pau i la felicitat del budisme, el concepte de halacà del judaisme que significa originàriament la manera d’anar pel camí, en l’islam: dels cinc pilars, el pelegrinatge és el cinquè i últim, i a la Bíblia, Jesús diu que Jo soc el camí, la veritat i la vida. CAMÍ.

La paraula ethos (d’aquí ha nascut posteriorment la paraula ètica) té con a sentit primer estança habitual, i d’aquí com a sentit segon, derivat: hàbit, costum, conducta.

La persona és un ésser ètic perquè és un ésser de llar, d’estança... Som cosmos, som casa.

Cada mot, cada gest, cada pensament pot ser avui un nou mapa, que relligui mots, vincli persones formant comunitats i enllaci camins humans… que potser estaven molt allunyats.

Quan ens trobem davant d’una posta de sol, davant d’un paisatge bell… diem: ara sí que em sento agraït, em sento bé, connectat... La natura ens recorda que podem anar més enllà, i axí retrobar-nos amb nosaltres mateixos i els altres.

L’espiritualitat de l’oikos ens resitua, ens orienta dins d’una cartografia nova… Un GPS interior compartit.

Recorda que cada dia tens un mot, un núvol interior a les xarxes (twitter i Instagram) que desplega espai, Oikos.

Desitjo que cada núvol aixampli la teva vida! Bon viatge!

Núvols: nou espai diari per endinsar-nos en paisatges interiors

Quants cop hem mirat als núvols i hem descobert que s'obria una nova porta? Mirar el cel és aixamplar l'horitzó.

Aquesta és la proposta que aquest estiu ha arrencat a Núvol interior: Núvols. Buscar paraules que vivim i que utilitzem en el nostre dia a dia i posar-les ben amunt, perquè ens aixamplin la mirada interior. Núvols. Paraules que de cop i volta esdevenen espai, lloc, paisatge per descobrir. Aquesta és la seva màgia. És possible? Sí, i tant.

Cada dia tindràs un mot que dins d'un núvol diferent et transportarà a un lloc diferent per on passejar-t'hi. Ens cal obrir les costures del cor i anar més enllà. Tens la proposta a Twitter  i Instagram.

Ah i... si passeges per algun indret i veus uns núvols que t'impressionen envia'm la fotografia. La posaré al vídeo del dia: oriolmar@gmail.com.

Fins ara hem obert aquests espais: FERIDA, BIBLIOTECA, COMPASSIÓ, RESPOSTA, MIRAR, PERSONA, ALÇADA, SOMRIURE, ROCA... i en vindran molts més.

Gràcies per deixar que des de dins aixamplem, obrim. Mirar els núvols no és fugir d'estudi. Al contrari. És contemplar el camí, personal i comunitari.

Bon camí i endavant.

Gràcies per seguir la proposta.