Paraula oberta: Plugim d'Esteve Miralles

 

Comencem una nova secció que durant diferents setmanes ens presentarà paraules veus literàries diferents. Avui us presentem el poema PLUGIM del llibre ULLS AL BOSC (2019) de l'escriptor Esteve Miralles Torner. Li agraeixo la bona disposició en deixar que les seves paraules s'obrin camí entre tots i totes que ens seguiu cada setmana i feu camí mirant endins, passejant pels racons del nostre cor... Gràcies Esteve per la teva sensibilitat.

Avui no calen més paraules, deixem que la pluja ens amari i ens desvetlli totes les petjades que hem caminat i les que encara han d'obrir camí...

PLUGIM

 Tots aquests arbres que voregen la riera.

Tota aquesta aigua que desfila interminable.

I aquesta pluja que s’aterra sense pausa.

 

Tot aquest temps que he caminat sense aturar-me.

Aquests clotets que he anat fendint damunt la sorra,

la sorra xopa en què he gravat aquestes línies

fetes de punts desconnectats però inseparables,

traços sinuosos com perfils d’unes figures

que sols el temps sabrà comprendre íntegrament

quan, amb paciència,

aquest plugim tenaç i amable

faci com cal quan cal i on cal

 

la feina neta. 

Gaudiu-ne!

Les properes setmanes...

-El 17 d'octubre, seguirem amb PARAULA OBERTA i presentarem un text de Cesc Freixas.

-El 24 d'octubre presentarem el VIDEOCLIP de la cançó DESPERTA que forma part de la novel·la Filgies del mal, els diaris de la llibertat. En motiu d'aquesta estrena, tindreu l'oportunitat de llegir l'inici d'aquest text encara inèdit (un fragment del primer capítol).

-L'últim dissabte del mes, nou capítol d'ATZUCAC: Escoltaaaa

Cuideu-vos molt!

Canvi d'agulles: per quina via circula la nostra vida?

 

Nishana mira el tren de la seva vida espantada, sense rumb.

Cada tren que veia era un tram, una etapa.

Cada tren era un somni aconseguit,

O una batalla perduda.

Nishana no podia baixar d’aquell tren en marxa...

El canvi d’agulla per un tren significa prendre un altre camí, apropar-se o allunyar-se, reemprendre o escurçar...Nosaltres, cadascú, canvia de via a cada segon, aprenem del canvis i busquem la millor manera de circular pel nostre món quotidià.

La vida és aprenentatge. Veure el paisatge per la finestreta, veure les persones, els seus rostres, com em miren... Veure altres trens que lents o ràpids avancen. Veure trens parats, absolutament parats, desconcertats...

I jo sempre atent, per si he de baixar a la propera andana, o no, he de seguir més enllà, perquè jo NO VIATJO SOL. Aprenc i  Aprenem junts, i per aprendre quin és el següent canvi d’agulla.. que he de fer?

Bon viatge!

Segon capítol d'ATZUCAC: Al meu costat

Us presentem, de la mà de l'ASSOCIACIÓ TEMPS, un nou capítol d'aquesta microsèrie que vol plantejar espais vitals per on passejar-nos. A partir d'aquí, descobrir, viure, interrogar-se, sentir. Tot un seguit d'actituds que ens interpel·len i que ens connecten amb el nostre interior més profund, personal i comunitari.

Avui plantegem el tema de la pèrdua, encarnat en l'experiència d'en Pau. Ell fa una setmana que ha perdut la seva àvia amb qui tenia una relació molt especial. Des de la pèrdua fins a l'acceptació hi ha tot un camí a fer. El capítol vol acompanyar tot aquest procés. Com sempre, i aquest és el sentit de la GUIA DIDÀCTICA, obrim el tema i plantegem una primera reflexió general. Però pensem que ja té sentit. Aquest aspecte de la pèrdua, poques vegades en parlem en família o dins les aules, a les tutories. Fem-ho, i si aquest material us és útil tindrà llavors tot el sentit del món.

Agrair a l'ASSOCIACIÓ TEMPS l'estima, la proximitat i la seva experiència que han estat presents des del primer moment que es van animar a col·laborar en aquest projecte. Gràcies Carmina per tot el suport. Us convidem a entrar a la seva web i veure els recursos que us ofereixen per acompanyar el dol dins els centres educatius. No dubteu en contactar amb ells.

Associació TEMPS

Res més, us deixem amb el capítol. Infants que esteu a punt de veure'l, educadores, educadors, mares i pares... deixeu-nos el vostres comentaris o suggeriments a  oriolmar@gmail.com . Esperem tenir retroacció (feedback) vostre!

Teniu aquí  l'accés a LA GUIA DIDÀCTICA:

GUIA DIDÀCTICA

AVALUACIÓ-RESSÒ

Recordeu que al canal de Youtube NÚVOL INTERIOR teniu tot el material visual.

Estem presents a Twitter i Instagram (nuvolinterior).

US ACOMPANYEM... i com diuen en Pau i les seves amistats: PENSA I PREGUNTA'T, sempre.

Adéu!

I a finals d'octubre, un tercer capítol que posarà sobre la taula els sentit d'escoltar-nos de veritat i acollir-nos...

OVERSHOOT: s'acaba l'autosuficiència

EL CAMÍ DE NISHANA: El primer dia...

Nishana va arribar al mirador, un espai immens, obert, des d'on mai abans havia contemplat el món, aquell que cada dia trepitjava. Ella, una jove estudiant que un dia es va aturar i VA RESPIRAR EL SILENCI i res va tornar a ser el mateix. Aquella immensitat era el primer paisatge que descobria en aquell camí tan especial. Des de dins ara podia mirar el món, de debò, sense filtres: un món grisós, que es deformava i que s'esberlava en diferents punts calents arreu dels diferents continents... i el pitjor de tot: no brillava, no s'hi escoltava cap crit, les persones ja no es comunicaven, només es movien anàrquicament... La seva angoixa i la seva ansietat convertien el planeta blau en una gran deformitat.

Nishana va seguir contemplant aquell món que es desfeia. Aquell món que era el seu. Aquell món que ella estimava.

El 22 d'agost vam consumir tots els recursos que la terra pot regenerar durant el 2020. L'any 1970 la biodiversitat de la terra era més que suficient per satisfer la demanda anual de recursos. En 50 anys hem superat any rere any aquest límit.

La humanitat ara consumeix al voltant d'un 60% més del que la terra pot produir en un any, el que significa que necessitem 1,6 planetes  per satisfer les nostres necessitats.

Vivim de préstec i no ens n'adonem, o sí, i potser mirem cap a un altre costat. Nishana, la jove que inicia un camí inesperat, veu ara el nostre món que s'esberla, ja no parla ni brilla perquè sembla que es trenca per l'autosuficiència de cadascun dels seus habitants; la voracitat  individual accelera i enverina la vida interna del planeta.

Ella inicia un nou camí, aturada, en silenci, contemplant.

Dins seu, es gesta una paraula, lentament... MIRA A QUI LI PODRIA DIR A CAU D'ORELLA.

Nishana, ha nascut en tu una nova manera de caminar, de trepitjar aquest món.

(Font: https://www.expoknews.com/earth-overshoot-day-2020/)

Més informació; https://www.nationalgeographic.com.es/mundo-ng/deficit-ecologico-se-retrasa-tres-semanas-2020_15841