El temps viscut es replega, obre nous espais....

Podem descobrir una nova dimensió del temps. El temps vertical ens endinsa en un nou espai vital. Ens focalitza en les petites coses. Allà no passa el temps, allà un mateix/a es dona. I quan passa això, el temps deixa de ser pas i es converteix en presència. On hi ha presència, hi ha rostres, el temps crea una nova cartografia que escriu el que vivim, el que compartim... amb.

El temps, com diu C. Rovelli, és un efecte de la nostra ignorància dels detalls del món. Si entrem dins del món, tot es torna reversible i el temps es replega cap endins. Com es descobreix el temps vertical?

A través de la respiració, aturem el temps.

A través de la imaginació, obrim espais interiors que ens vinclen, connecten tot el que rebem i donem

A través d'aquests nous nodes, descobrim el que vessa en la nostra vida, l'excés, l'agraïment que es desborda...

Avui necessitem descobrir un nou temps. No és ni circular, ni lineal. És vertical i va ben endins. Bon camí!

Si vols alguna xerrada sobre el tema al teu grup, comunitat, associació, parròquia... escriu-me. Gràcies!