Començar aquest curs amb un repte crec que és estimulant.Les incerteses són grans, per això no podem deixar de caminar i trepitjar fort... Mirar endins i cartografiar cada racó de les nostres vivències, cada pam del nostre cor és una urgència vital.Deia el professor Otto Scharmer del MIT Sloan School of Management en una entrevista recent, que hi ha dues bretxes que ara estem patint: la primera és la social, no ens podem desconnectar dels que ens envolten. La segona és la espiritual: no ens podem permetre la desconnexió amb nosaltres mateixos, amb el nostre interior. Altres veus com Júlia Kristeva també destaquen la importància de recuperar una espiritualitat perduda en el cor de la nostra societat.
Posem-nos en camí, Cada dissabte dibuixarem, descriurem racons, parets, punts, llums, ombres, sentiments, descobertes, pors, silencis, crits... Tot el que ressoni dins la cavitat natural del nostre interior.
Us demano a tots i totes la col·laboració. Busco veus, artistes, educadors, educadores, entitats, associacions, grups, relats que vulguin sumar i compartir aquest relat comunitari.
Al mes de juny recopilarem cada reflexió setmanal i la donarem a conèixer. Aquest és el territori que hem trepitjat, aquests són els GR o els PR que hem recorregut...
Podeu contactar amb mi, Oriol Martín (oriolmar@gmail.com) per poder crear sinèrgies i sumar.
El camí cap a l'interior és un itinerari personal però també compartit.
Molts ànims a tots els educadors i educadores que acompanyeu dia a dia aquests camins personalitzats en cada infant. Tota la nostra força, davant d'aquest moment tan incert.
Bon curs.Comencem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada