El Petit Príncep (el protagonista del gran llibre de Saint-Exupéry) s’adona que, tot i que hi ha moltes flors semblants, la seva flor és única perquè ell l’ha regat, protegit amb un campanar de vidre, i li ha fet companyia. Això és una manera de dir que l’ha domesticada, encara que ell no ho digui amb aquesta paraula. Ell diu:
"És el temps que has perdut per la teva rosa el que fa que la teva rosa sigui tan important."
Diu Santiago Beruete, escriptor, filòsof i antropòleg espanyol especialitzat en el pensament ecològic, l’educació i la relació entre l’ésser humà i la natura: un jardí només mereix aquest nom si a l'entrar, el cor del visitant comença a bategar amb força, els seus sentits emprenen el vol i hi neix la poesia...
I tu, cuides el teu jardí? Quin és el teu jardí? Tens espais on la poesia neix, aflora, transforma la teva vida?
Bon dijous sant: recordem avui la solidaritat, l'horitzontalitat, la cura personal dels uns vers els altres.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada