Ens diu Josep A. Català a HISTÒRIA DE LA VIDA:
Si el temps no avancés sempre cap endavant...
Si l'univers no progressés constantment cap al desordre...
Si la relació entre partícules i forces fos lleugerament diferent...
Si la distància entre la terra i el sol no fos l'adequada...
Si no hagués arribat aigua extraterrestre...
Si la terra no hagués patit el xoc catastròfic pel qual es va crear la lluna...
Si el carboni i l'atmosfera no regulessin la temperatura planetària...
Si els volcans no haguessin omplert l'atmosfera primitiva de metà...
Si el nostre planeta no tingués camp magnètic...
Si no s'haguessin produït extincions massives, com la dels dinosaures...
ELS HUMANS NO EXISTIRÍEM.
Mirant tota aquesta planificació, estratègia de la pròpia vida per créixer, avançar..., no se't desperta un sentiment d'agraïment profund per tant?Existim per adonar-nos del que tenim a les mans? Com fem córrer aquesta Vida, regalada?
És temps de Pasqua. És temps de Vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada