Creixes quan tot sol, descobreixes el món.
Quan tu ets els motor que atura o encén la vida.
Creixes quan espontàniament, obres cada esclat, cada flor
quan escrius el valor de cada passa i tot pren color, color de natura.
Creixes quan veus ens cada gota d'aigua, el gran oceà,
i en la immensitat del mar, cada ésser humà.
Creixes quan trenques els murs de la boira i l'egoisme,
i dibuixes, amb fragilitat, cada flor que trobes a cada instant.
Creixes quan ets el protagonista, la protagonista d'allò que dones als altres.
Llavors tot avança, sense deixar de mirar enrere per si cal donar la mà.
Creixes quan voles com un ocell, lliure, que escolta el clam del món.
Creixes quan et sents arrelat a la terra, als silencis i a les paraules donades
i ets conscient que potser hauries d'estimar més.
Creixes quan mirant el cel, vius a la terra, quan cada estel és un anhel,
quan de la foscor, no en fas por, en fas repte.
Llavors esclata amb goig el teu nom i ressona cada lletra, plena, compartida,
i ets... per sobre de tot ets...
Qui tu vols ser.
(Dedicat a totes les educadores, educadors i a totes les famílies. Gràcies)
Mira el vídeo, i subscriu-te per seguir les estrenes de cada setmana. Gràcies per seguir Núvol Interior.
ResponElimina